A l\u2019univers, les estrelles evolucionen de manera diferent segons el seu tipus. Algunes estrelles, com pot ser el nostre Sol, moriran de manera tranquil\u00b7la i sense explotar, acabaran els seus dies com a nanes blanques d\u2019uns 5.000 kil\u00f2metres de radi. Per\u00f2, altres, com les gegants blaves, acabaran en una explosi\u00f3 enorme anomenada supernova.<\/p>\n\n\n\n
Les supernoves estan classificades en diferents tipus:<\/p>\n\n\n\n
Un d\u2019ells s\u00f3n les supernoves de tipus I<\/em>a. <\/em>Aquestes supernoves s\u00f3n provocades per una nana blanca que t\u00e9 una companya. Aix\u00f2 passa en els sistemes binaris. Aquesta nana blanca, que nom\u00e9s brilla per la seva pr\u00f2pia escalfor, el que fa es robar-li mat\u00e8ria a la seva companya en grans quantitats. El problema ser\u00e0 que aquesta nana blanca no pot contenir tota l\u2019energia de la seva estrella companya, aix\u00ed que, quan la nana blanca arribi a 1,4 masses solars, sense capacitat per aguantar m\u00e9s l\u2019energia, explotar\u00e0 sense deixar rastre de la seva pres\u00e8ncia. L\u2019\u00fanic vestigi de la seva mort ser\u00e0 la llum que haur\u00e0 fet durant els seus \u00faltims moments d\u2019exist\u00e8ncia. Aquesta llum, el gran missatger de l\u2019univers, ens arriba a nosaltres al cap de molt temps, que dep\u00e8n de la dist\u00e0ncia a la que es trobi de nosaltres quan ha explotat. Aquest tipus de supernoves s\u00f3n les m\u00e9s freq\u00fcents, i aix\u00f2 \u00e9s bo, perqu\u00e8 ens permeten calcular les dist\u00e0ncies entre gal\u00e0xies emprant diferents m\u00e8todes cient\u00edfics.<\/p>\n\n\n\n Un altre tipus, i potser el m\u00e9s conegut per tothom, \u00e9s el Ib<\/em>. Aquest tipus es forma a causa d\u2019una estrella gegant que es col\u00b7lapsa pel seu propi pes. Aquest col\u00b7lapse \u00e9s degut a la fusi\u00f3 que hi ha a l\u2019interior de l\u2019estrella. En aquest proc\u00e8s, fusiona els diferents elements que hi ha dins de l\u2019estrella. A les estrelles m\u00e9s grans, la fusi\u00f3 nuclear arriba a crear ferro, per\u00f2 aquest, al ser un element tan pesat, consumeix energia en comptes de produir-ne. Per aquesta ra\u00f3, l\u2019estrella es col\u00b7lapsa en q\u00fcesti\u00f3 de segons, produint aquesta gran explosi\u00f3 de la que he parlat anteriorment. En el moment en que es col\u00b7lapsa l\u2019estrella, la mat\u00e8ria que ha creat es fusiona durant els seus \u00faltims moments de vida, creant alguns materials preciosos que valorem molt avui en dia, com pot ser l\u2019or o el plat\u00ed. Despr\u00e9s, al col\u00b7lapsar-se, es formar\u00e0 una estrella de neutrons, que \u00e9s un cos celeste molt dens, o, pitjor, un forat negre.<\/p>\n\n\n\n