{"id":535,"date":"2022-01-15T00:01:59","date_gmt":"2022-01-14T22:01:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/?p=535"},"modified":"2022-01-15T00:02:12","modified_gmt":"2022-01-14T22:02:12","slug":"per-que-el-cel-de-nit-es-fosc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/per-que-el-cel-de-nit-es-fosc\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 el cel de nit \u00e9s fosc?"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta pregunta se l\u2019han plantejat els astr\u00f2noms des de fa m\u00e9s de 400 anys. Tot i aix\u00ed, la formulaci\u00f3 oficial d\u2019aquesta paradoxa la devem al metge alemany Heinrich Wilhelm Olbers. Des de llavors, es coneix com la paradoxa d\u2019Olbers. I si b\u00e9 \u00e9s una pregunta simple, la seva soluci\u00f3 va tardar molt temps en arribar.<\/p>\n\n\n\n

Si considerem que la foscor del cel es deu a l\u2019abs\u00e8ncia de llum, no \u00e9s molt comprensible que el cel de nit sigui fosc. En efecte, l\u2019espai est\u00e0 ple d\u2019infinites estrelles que irradien llum en totes direccions.<\/p>\n\n\n\n

La dist\u00e0ncia a les estrelles<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

La llum que emeten les estrelles es dispersa de manera uniforme a trav\u00e9s de la dist\u00e0ncia, per\u00f2, a mesura que la llum s\u2019allunya de la font d\u2019on ha estat emesa, la seva intensitat decau fortament. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual veiem les estrelles com petits punts lluminosos, ja que es trobem a una dist\u00e0ncia tan allunyada de nosaltres que, quan la seva llum ens arriba, la seva intensitat \u00e9s molt baixa.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, com a resposta al seu plantejament de la foscor de la nit, Olbers va proposar que hi devia haver alguna cosa a l\u2019espai, com per exemple nebuloses, que bloquejava la major part de la llum que devia arribar a la Terra. Durant tot un segle, aquest plantejament d\u2019Olbers no es va discutir. Tot i aix\u00ed, els cient\u00edfics dels nostres dies han demostrat que aquesta \u00e9s una soluci\u00f3 inviable. Ara sabem que aquesta suposada mat\u00e8ria espacial que bloqueja la llum s\u2019escalfaria, i, amb el temps, acabaria per emetre tanta o m\u00e9s llum que les estrelles.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019edat de l\u2019univers<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

Tot i que l\u2019espai \u00e9s infinit en el que respecta a la seva mida, no \u00e9s infinitament vell. L\u2019astrof\u00edsica actual estima que l\u2019univers es va formar fa uns 13 800 milions d\u2019anys. La llum \u00e9s molt r\u00e0pida, per\u00f2 no tan com per a rec\u00f3rrer tot l\u2019univers durant aquest temps. Aix\u00f2 vol dir que nom\u00e9s podem veure objectes tan llunyans com la llum ha pogut rec\u00f3rrer en 13 800 milions d\u2019anys. La llum d\u2019estrelles m\u00e9s llunyanes encara no es pot veure.<\/p>\n\n\n\n

Una altra part del problema \u00e9s que, encara que l\u2019univers tingui 13 800 milions d\u2019anys, les fonts de llum que l\u2019omplen no s\u00f3n tan longeves. La major part d\u2019estrelles que coneixem tenen entre mil i 10 000 milions d\u2019anys. Aix\u00f2 significa que moltes estrelles moren, pel que no podem veure la seva llum.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019expansi\u00f3 de l\u2019univers<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

Una altra ra\u00f3 per la qual el cel de nit \u00e9s fosc \u00e9s per l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019univers. Com que l\u2019univers s\u2019expandeix, la dist\u00e0ncia entre les gal\u00e0xies i estrelles augmenta, i aquest moviment afecta la mateixa propagaci\u00f3 de la llum. Si un objecte s\u2019allunya d\u2019un altre, la seva longitud d\u2019ona<\/a><\/strong> es va fent m\u00e9s gran fins arribar al color vermell. En canvi, si s\u2019apropa, la llum va cap al color blau. Aix\u00f2 es coneix com a efecte Doppler.<\/p>\n\n\n\n

El problema de tot aix\u00f2 \u00e9s que, al trobar-se a dist\u00e0ncies tan grans i allunyant-se tant, la longitud d\u2019ona es fa tan gran que, a m\u00e9s de parar-se al color vermell, va m\u00e9s enll\u00e0 fins a caure en l\u2019espectre infraroig, que \u00e9s un tipus de llum<\/a> <\/strong>invisible per als nostres ulls. Per aquesta ra\u00f3, \u00e9s possible que no vei\u00e9ssim estrelles ja que la llum que ens arriba \u00e9s invisible per nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

La millor explicaci\u00f3 per a la paradoxa d\u2019Olbers \u00e9s que, des de la formaci\u00f3 de l\u2019univers, la llum de totes les estrelles encara no ha tingut temps per arribar fins a nosaltres, i, a m\u00e9s, moltes estrelles ja han mort.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 l\u2019espai \u00e9s negre, si hi ha tantes estrelles?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 el cel es torna vermell a la posta de Sol?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 el cel \u00e9s blau?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\n

La formaci\u00f3 d\u2019una gal\u00e0xia. Com t\u00e9 lloc aquest proc\u00e9s?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n

La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n

Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n

La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n