{"id":511,"date":"2021-12-10T16:40:00","date_gmt":"2021-12-10T14:40:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/?p=511"},"modified":"2021-12-08T14:50:44","modified_gmt":"2021-12-08T12:50:44","slug":"que-son-els-neutrins-caracteristiques-abundancia-i-deteccio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/que-son-els-neutrins-caracteristiques-abundancia-i-deteccio\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 s\u00f3n els neutrins? Caracter\u00edstiques, Abund\u00e0ncia i Detecci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Els neutrins s\u00f3n una part\u00edcula subat\u00f2mica fonamental, \u00e9s a dir, no es pot dividir en altres part\u00edcules. Un altre exemple de part\u00edcula fonamental \u00e9s l\u2019electr\u00f3. Els neutrins es van predir per primer cop al 1930, per\u00f2 no va ser fins al 1956 que es van descobrir experimentalment. Malgrat el seu descobriment en aquelles dates, els cient\u00edfics van seguir pensant que els neutrins no tenien massa durant molt temps.<\/p>\n\n\n\n

Les seves caracter\u00edstiques<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

Els neutrins s\u00f3n unes part\u00edcules subat\u00f2miques que pertanyen a la fam\u00edlia dels leptons, i s\u00f3n les m\u00e9s lleugeres de totes les part\u00edcules amb massa. Tot i que no es coneix la seva massa amb precisi\u00f3, se sap que es incre\u00efblement petita: es coneixen tres tipus de neutrins (amb una massa diferent cadascun d\u2019ells), i s\u00f3n tan lleugers, que si sumem la massa dels tres tipus, encara s\u00f3n un mili\u00f3 de vegades m\u00e9s lleugers que un electr\u00f3. \u00c9s gr\u00e0cies a la seva diminuta massa que viatgen a una velocitat propera a la de la llum a trav\u00e9s l\u2019espai.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els neutrins s\u00f3n unes part\u00edcules sense c\u00e0rrega el\u00e8ctrica. L\u2019\u00fanica manera en que interaccionen \u00e9s a trav\u00e9s de la gravetat<\/a><\/strong> i de la for\u00e7a nuclear d\u00e8bil<\/a><\/strong>, i la seva interacci\u00f3 amb la mat\u00e8ria \u00e9s m\u00ednima, pel que la majoria d\u2019aquestes part\u00edcules passen a trav\u00e9s de la Terra i de tots els altres cossos celestes sense la m\u00e9s m\u00ednima interacci\u00f3. Per aquest motiu s\u00f3n incre\u00efblement dif\u00edcils de detectar i observar.<\/p>\n\n\n\n

Abund\u00e0ncia a l\u2019univers<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

En el moment del Big Bang es va crear una gran quantitat de neutrins. Avui en dia encara se\u2019n produeixen, en quantitats enormes. Aquestes part\u00edcules es produeixen majorit\u00e0riament als nuclis de les estrelles, a causa de la fusi\u00f3 nuclear, en acceleradors de part\u00edcules, en les explosions de supernoves<\/a><\/strong>, als forats negres, als qu\u00e0sars… S\u2019estima que a l\u2019univers hi ha mil milions de vegades m\u00e9s neutrins que protons. Per\u00f2, malgrat la seva ubiq\u00fcitat, els neutrins segueixen sent un gran misteri pels cient\u00edfics, ja que s\u00f3n molt complicats de detectar.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes part\u00edcules s\u00f3n tan abundants i les seves interaccions amb la mat\u00e8ria tan petites, que cada segon m\u00e9s d\u2019un trili\u00f3 de neutrins passen a trav\u00e9s el nostre cos sense que ens n\u2019adonem. La seva abund\u00e0ncia nom\u00e9s \u00e9s superada per la quantitat de fotons (les part\u00edcules de la llum) que existeixen a l\u2019univers.<\/p>\n\n\n\n

La seva detecci\u00f3, una activitat que requereix molta paci\u00e8ncia<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019estudi dels neutrins \u00e9s molt complicat, ja que la seva m\u00ednima interacci\u00f3 amb la mat\u00e8ria els fa molt dif\u00edcils de detectar. \u00c9s per aquest motiu que, per intentar augmentar les possibilitats de detectar-los, els cient\u00edfics construeixen enormes detectors i creen intenses fonts de neutrins. Normalment aquests detectors es situen sota terra, per a\u00efllar-los dels rajos c\u00f2smics i altres radiacions de fons.<\/p>\n\n\n\n

Al ser tan petites i neutres, aquestes part\u00edcules no es poden detectar de manera directa. Totes les t\u00e8cniques utilitzades actualment per la detecci\u00f3 de neutrins s\u2019efectuen detectant les part\u00edcules carregades el\u00e8ctricament, i amb m\u00e9s massa, que es creen quan un neutr\u00ed interacciona amb els \u00e0toms de diferents materials del detector, creant indicadors d\u2019aquest esdeveniment (canvis en la temperatura, flaixos de llum…).<\/p>\n\n\n\n

Com que els neutrins interaccionen amb molt poca freq\u00fc\u00e8ncia, els detectors han de ser molt grans i funcionar durant llargs per\u00edodes de temps, amb la finalitat d\u2019aconseguir la major quantitat de dades.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quina estructura tenen els \u00e0toms?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les quatre forces fonamentals de l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els elements originaris del Big Bang?<\/a><\/p>\n\n\n\n

El gat de Schr\u00f6dinger<\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n

La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n

Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n

La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n