{"id":468,"date":"2021-10-09T20:52:27","date_gmt":"2021-10-09T18:52:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/?p=468"},"modified":"2021-10-09T20:52:27","modified_gmt":"2021-10-09T18:52:27","slug":"tot-sobre-el-coet-i-la-capsula-soyuz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/tot-sobre-el-coet-i-la-capsula-soyuz\/","title":{"rendered":"Tot sobre el coet i la c\u00e0psula Soyuz"},"content":{"rendered":"\n
Els coets Soyuz han estat llan\u00e7ant sat\u00e8l\u00b7lits, provisions i humans a l\u2019espai durant quasi cinc d\u00e8cades. Aquest coet est\u00e0 en funcionament des dels anys 60, quan Serguei Koroliov, el geni que va fer progressar enormement l\u2019URSS en la cursa espacial, el va dissenyar. Des de llavors, ha anat sofrint petites modificacions, per\u00f2 sense variar el seu disseny inicial.<\/p>\n\n\n\n
Els coets Soyuz, que no s\u00f3n reutilitzables, es componen de tres etapes. El vehicle de llan\u00e7ament, o coet Soyuz \u00e9s l\u2019encarregat de posar en \u00f2rbita la c\u00e0psula de mateix nom, que \u00e9s on es troba la tripulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Avui en dia existeixen diversos models dels coets Soyuz. Un est\u00e0 dissenyat per portar provisions, com aigua, menjar o roba a l\u2019Estaci\u00f3 Espacial Internacional (EEI). Un altre model permet portar humans a l\u2019espai.<\/p>\n\n\n\n
La nau m\u00e9s fiable<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Potser una de les proves de que les Soyuz s\u00f3n molt fiables \u00e9s que s\u2019han estat llan\u00e7ant a l\u2019espai des de 1967, sofrint m\u00ednimes modificacions. Aquest coet t\u00e9 un historial excepcional en quant a fiabilitat, havent volat m\u00e9s de 120 cops consecutius, sense la mort de cap tripulant. Nom\u00e9s hi ha hagut dos incidents amb les Soyuz que hagin causat la mort dels tripulants, l\u2019\u00faltim dels quals va ser al 1971, amb la Soyuz 11.<\/p>\n\n\n\n
Per a qu\u00e8 s\u2019utilitza?<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Fins fa poc, l\u2019\u00fanic mitj\u00e0 per transportar humans a l\u2019EEI era la Soyuz. Aquesta es llan\u00e7ava quatre cops per any amb el prop\u00f2sit de portar provisions i humans a l\u2019estaci\u00f3. Com que Estats Units no t\u00e9 la capacitat de portar humans en \u00f2rbita, havia de comprar seients de les Soyuz als russos.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, amb la recent aparici\u00f3 de la c\u00e0psula Crew Dragon, desenvolupada per SpaceX, \u00e9s molt improbable que Estats Units compri m\u00e9s seients als russos. Com ja ha demostrat en diverses ocasions, la c\u00e0psula de SpaceX \u00e9s capa\u00e7 d\u2019abastir l\u2019EEI i de portar-hi humans. Actualment, la Soyuz dona servei a l\u2019Ag\u00e8ncia Espacial Federal Russa i als seus clients comercials.<\/p>\n\n\n\n
Llan\u00e7ament i aterratge<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Per aconseguir el seu impuls, els coets Soyuz cremen queros\u00e8 i oxigen l\u00edquid com a combustible. Els llan\u00e7aments de les Soyuz s\u2019efectuen des del Cosm\u00f2drom de Baikonur, a Kazakhstan. Abans que el coet consumeixi tot el combustible que t\u00e9 en les seves tres etapes, passen aproximadament 15 minuts. Tot i aix\u00ed, el temps que passa abans d\u2019acoblar-se a l\u2019EEI \u00e9s d\u2019unes sis hores.<\/p>\n\n\n\n
Els tripulants utilitzen l\u2019escotilla de la Soyuz per entrar i sortir de l\u2019estaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Un cop la tripulaci\u00f3 est\u00e0 preparada per tornar a la Terra, ho fan dins del m\u00f2dul de descens de la c\u00e0psula Soyuz. La c\u00e0psula utilitza l\u2019atmosfera per reduir considerablement la seva velocitat inicial, i, a mesura que es va apropant a la superf\u00edcie, s\u2019utilitzen diferents recursos per frenar-la encara m\u00e9s. Despr\u00e9s d\u2019utilitzar l\u2019atmosfera per frenar-se, la c\u00e0psula Soyuz desplega uns para-caigudes de petites dimensions, que frenen la c\u00e0psula fins a una velocitat d\u2019uns 80 metres per segon.<\/p>\n\n\n\n
En aquest punt, es desplega el para-caigudes principal, amb una superf\u00edcie d\u2019uns 1000 m2<\/sup>. Aix\u00f2 permet a la c\u00e0psula entrar en un descens estable amb una velocitat d\u2019entre 6 o 7 metres per segon (25 kil\u00f2metres per hora). Si tot va b\u00e9, llavors la c\u00e0psula efectua una s\u00e8rie d\u2019operacions de pre-aterratge, que inclouen l\u2019ejecci\u00f3 de l\u2019escut t\u00e8rmic, el que deixa a la vista sis motors utilitzant combustible s\u00f2lid.<\/p>\n\n\n\n
A una altura d\u2019entre 1,1 i 0,8 metres de la superf\u00edcie terrestre aquests motors entren en acci\u00f3. Aix\u00f2 acabar de frenar la c\u00e0psula, a una velocitat d\u2019entre 0 i 3 metres per segon. \u00c9s important notar que les Soyuz aterren sobre terra ferma, i no sobre el mar com la resta de c\u00e0psules.<\/p>\n\n\n\n
La c\u00e0psula Soyuz<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
La c\u00e0psula Soyuz, impulsada pel coet del mateix nom, est\u00e0 dividida en tres parts:<\/p>\n\n\n\n
El M\u00f2dul Orbital<\/strong>, que ofereix espai addicional per la tripulaci\u00f3 mentre aquesta es troba en \u00f2rbita, esperant a acoblar-se a l\u2019EEI. T\u00e9 la mida aproximada d\u2019una furgoneta gran.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
El M\u00f2dul de Descens<\/strong>, que \u00e9s el lloc on es troba la tripulaci\u00f3 durant el llan\u00e7ament i la reentrada a la Terra. \u00c9s l\u2019\u00fanica part de la c\u00e0psula que torna a la Terra.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
El M\u00f2dul d\u2019Instrumentaci\u00f3<\/strong>, que \u00e9s on es troben els sistemes de propulsi\u00f3, el combustible, les bateries, els panells solars que es despleguen a l\u2019arribar en \u00f2rbita, etc. A m\u00e9s, en aquest m\u00f2dul \u00e9s on hi ha els sistemes de suport vital.<\/li><\/ul>\n\n\n\nLa c\u00e0psula Soyuz acoblada a l’EEI. Els diferents m\u00f2duls de la c\u00e0psula estan senyalats en la imatge.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
La Soyuz t\u00e9 capacitat per portar tres persones en \u00f2rbita, i t\u00e9 suficients provisions i suport vital per una persona durant 30 dies (o 10 dies per una tripulaci\u00f3 de tres). Durant el llan\u00e7ament la c\u00e0psula es troba, amb els panells solars plegats, a la part superior del coet Soyuz, dins el carenat, que serveix per protegir la c\u00e0rrega \u00fatil del coet contra el fregament amb l\u2019atmosfera.<\/p>\n\n\n\n
No tots els llan\u00e7aments surten b\u00e9<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Com ja he explicat, les poques missions que han fallat amb aquest coet el fan molt fiable. Ha portat humans a l\u2019espai en un gran nombre d\u2019ocasions, la majoria a les estacions espacials que han existit al llarg de la hist\u00f2ria, com les Salyut i Mir (estacions russes), i posteriorment l\u2019EEI (un projecte internacional). Com a mesura de precauci\u00f3, sempre hi ha una c\u00e0psula Soyuz acoblada a l\u2019EEI, per si els astronautes haguessin de marxar de manera urgent.<\/p>\n\n\n\n
Mentre que la majoria dels llan\u00e7aments han estat exitosos, n\u2019hi ha hagut uns quants que van acabar en frac\u00e0s. La major part d\u2019aquests incidents es van produir en el llan\u00e7ament de sat\u00e8l\u00b7lits i provisions a l\u2019EEI. En la majoria dels casos no hi va haver ni morts ni ferits. Tot i aix\u00ed, en la hist\u00f2ria de la Soyuz hi han hagut fracassos que van ser molt m\u00e9s remarcables:<\/p>\n\n\n\n
Un d\u2019ells va succeir amb la Soyuz 1, que va acabar amb la vida del seu \u00fanic tripulant: Vladimir Komarov. Aquest incident es va produir quan, en el moment de la reentrada a la Terra, va fallar el sistema d\u2019estabilitzaci\u00f3 d\u2019aterrament.<\/p>\n\n\n\n
El segon i \u00faltim vol en que es va produir la mort de la tripulaci\u00f3, va ser el de la Soyuz 11. En el moment de la reentrada, la nau va patir una despressuritzaci\u00f3, i, com que en aquella \u00e8poca els cosmonautes no portaven els vestits espacials ni durant el llan\u00e7ament ni durant la reentrada, els tres tripulants van morir asfixiats.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.cosmoespai.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Soyuz_1.jpg?resize=720%2C405\")