El futur d\u2019una estrella est\u00e0 determinat per la seva massa. Les estrelles m\u00e9s massives tenen una mort molt violenta, explotant com a supernoves i convertint-se a continuaci\u00f3 en estrelles de neutrons, o, en alguns casos, fins i tot en forats negres. Per\u00f2, no obstant, aquesta no \u00e9s la mort que espera a la major part de les estrelles. La gran majoria de les estrelles que hi ha a l\u2019univers es convertiran en nanes blanques. Aquest \u00e9s el dest\u00ed que espera al Sol.<\/p>\n\n\n\n
M\u00e9s del 70% de les estrelles que formen el nostre univers s\u00f3n nanes vermelles<\/a><\/strong>, les estrelles menys massives i lluminoses. Despr\u00e9s d\u2019aquestes, les m\u00e9s comunes s\u00f3n les nanes taronges i grogues. S\u00f3n aquests tres tipus d\u2019estrelles les que, en el futur, es convertiran en nanes blanques. Per tant, d\u2019aqu\u00ed molt temps, quan la producci\u00f3 d\u2019estrelles no sigui tan freq\u00fcent com en els nostres dies, la immensa majoria de les estrelles seran nanes blanques.<\/p>\n\n\n\n Al produir energia mitjan\u00e7ant la fusi\u00f3 nuclear, les estrelles aconsegueixen sobrepassar la for\u00e7a gravitat\u00f2ria que les intenta fer col\u00b7lapsar, i s\u2019expandeixen a un ritme m\u00e9s o menys constant. En el cas d\u2019una nana groga<\/a><\/strong>, la categoria estel\u00b7lar a la que pertany el Sol, aquesta s\u2019expandeix fins al punt d\u2019arribar a tenir un di\u00e0metre tan gran com l\u2019\u00f2rbita de la Terra o Mart. Les estrelles que estan en aquesta fase estel\u00b7lar s\u2019anomenen super-gegants vermelles<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Un cop arribada en aquest punt (en el cas de les nanes grogues tarda uns 10 000 milions d\u2019anys), l\u2019estrella cont\u00e9 elements tan pesants que ja no pot extreure energia, pel que col\u00b7lapsa, i es converteix en una nana blanca.Les estrelles en aquesta fase s\u00f3n enormement denses. S\u00f3n aproximadament tan grans com la Terra, per\u00f2 tenen, normalment, una massa d\u2019entre 0,5 o 0,7 masses solars. La densitat d\u2019una nana blanca \u00e9s de 1 x 109<\/sup> kg\/m3<\/sup>, mentre que a la Terra la densitat mitjana \u00e9s de 5,4 x 103<\/sup> kg\/m3<\/sup>. Aquestes estrelles s\u00f3n 200 000 vegades m\u00e9s denses que la Terra. Una culleradeta de caf\u00e8 de nana blanca pesaria unes 5 tones a la Terra.<\/p>\n\n\n\n Les nanes blanques ja no tenen la capacitat de produir energia. S\u00f3n, per\u00f2, visibles, gr\u00e0cies a la calor que emeten de manera constant, que ha estat emmagatzemada durant milers de milions d\u2019anys al nucli de l\u2019estrella, el lloc on es produeixen les reaccions nuclears.<\/p>\n\n\n\n El dest\u00ed de la majoria de les nanes blanques \u00e9s convertir-se en nanes negres. Com he dit, les nanes blanques van emetent, a un ritme constant, la seva escalfor cap a l\u2019espai, pel que, a mesura que passa el temps, es van fent cada cop m\u00e9s fredes. Aquest proc\u00e9s \u00e9s tan llarg que no es creu que existeixi cap nana negra a l\u2019univers. Es calcula que per passar de la categoria de nana blanca a nana negra haurien de passar unes quantes centenes de milers de milions d\u2019anys. Com que el nostre univers t\u00e9 una edat d\u2019uns 13 800 milions d\u2019anys, \u00e9s molt improbable que pugui existir una nana negra.<\/p>\n\n\n\n Les nanes blanques s\u00f3n el que queda del nucli de l\u2019estrella inicial, que era una nana groga, taronja, o vermella. Abans de que l\u2019estrella es converteixi en una nana blanca, \u00e9s a dir, quan es trobava en la fase de supergegant vermella, en el seu nucli es fusionava carb\u00f3 i\/o oxigen. Per tant, les estrelles en aquesta fase estel\u00b7lar (nana blanca) estan compostes fonamentalment per carb\u00f3, oxigen, heli, i hidrogen. Aquests dos \u00faltims elements s\u00f3n els que formen m\u00e9s d\u2019un 90% del Sol, pel que se suposa que es troben en totes les nanes blanques, tot i que, al ser m\u00e9s lleugers, es troben a la superf\u00edcie d\u2019aquests cossos.<\/p>\n\n\n\n Tots aquests elements naden en un mar d\u2019electrons amb una alta energia. \u00c9s precisament la pressi\u00f3 combinada dels electrons, la que evita que aquest tipus d\u2019estrelles col\u00b7lapsi en cossos encara m\u00e9s estranys, com les estrelles de neutrons o els forats negres. Aquesta pressi\u00f3 que exerceixen els electrons est\u00e0 provocada per una de les propietats de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica: el principi d\u2019exclusi\u00f3 de Pauli.<\/p>\n\n\n\n Moltes nanes blanques acaben la seva vida emetent tota la seva escalfor a l\u2019espai, fins convertir-se en nanes negres. Per\u00f2 no totes les nanes blanques acaben els seus dies d\u2019aquesta manera.<\/p>\n\n\n\n Existeixen moltes nanes blanques que orbiten al voltant d\u2019una altra estrella. Les nanes blanques en aquestes condicions donen lloc a unes explosions enormes. En aquestes condicions, la nana blanca li roba material a la seva companya. A mesura que va acumulant m\u00e9s massa, per estrany que pugui semblar, es fa cada cop m\u00e9s petita. Aix\u00f2 es deu a que, com m\u00e9s massa t\u00e9 una nana blanca, m\u00e9s s\u2019han de comprimir els seus electrons per mantenir suficient pressi\u00f3 cap a l\u2019exterior per suportar la massa extra.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00ed, hi ha un l\u00edmit en la quantitat de massa que pot tenir una nana blanca. Aquest l\u00edmit es coneix com a l\u00edmit de Chandrasekhar, i correspon a 1,4 masses solars. En aquest punt, i si la nana blanca roba mat\u00e8ria a la seva companya suficientment r\u00e0pid, el nucli estel\u00b7lar sencer \u00e9s destru\u00eft en un dels esdeveniments m\u00e9s energ\u00e8tics de l\u2019univers: les supernoves de tipus Ia. En un segon, la nana blanca allibera tanta energia com ho fa el Sol en 10 000 milions d\u2019anys. Durant setmanes pot ser m\u00e9s brillant que una gal\u00e0xia sencera.<\/p>\n\n\n\n Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/a>Quins tipus d\u2019estels hi ha?<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/a>Com moren, les estrelles?<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/a>Supernoves<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/a>Com neixen les estrelles?<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\nCom es formen?<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
L\u2019edat i el dest\u00ed de les nanes blanques<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
La seva composici\u00f3<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
L\u00edmit de Chandrasekhar i les supernoves de tipus Ia<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
\n\n\n\n