SpaceX, fundada per Elon Musk al 2002, ha tingut un nombre significatiu d\u2019\u00e8xits, i ja planeja una missi\u00f3 tripulada a Mart. El coet que SpaceX ha posat m\u00e9s recentment en funcionament \u00e9s el Falcon Heavy. En l\u2019actualitat, aquest \u00e9s el coet m\u00e9s potent que existeix. El Saturn V, que va portar els humans a la Lluna, tenia molta m\u00e9s pot\u00e8ncia, per\u00f2 es va retirar al 1973.<\/p>\n\n\n\n
La primera etapa del Falcon Heavy es compon de 3 coets Falcon 9, un al costat de l\u2019altre, i cada un d\u2019ells equipat amb 9 motors Merlin 1D. Poc temps despr\u00e9s del llan\u00e7ament, els dos coets laterals se separen, seguits poc despr\u00e9s pel que est\u00e0 situat al centre. Els tres coets que formen la primera etapa s\u00f3n capa\u00e7os de tornar a aterrar, ja sigui al mar (sobre una barca) o sobre el terra, per poder ser reutilitzats posteriorment. SpaceX est\u00e0 treballant per fer que la segona etapa tamb\u00e9 sigui reutilitzable.<\/p>\n\n\n\n
Un cop s\u2019han separat els tres motors que conformen la primera etapa del Falcon Heavy, la segona etapa, que nom\u00e9s compta amb un motor Merlin 1D, entra en funcionament. La segona etapa \u00e9s l\u2019encarregada de portar la c\u00e0rrega del coet en \u00f2rbita.<\/p>\n\n\n\n
Les dues etapes del Falcon Heavy (a l\u2019igual que les del Falcon 9), cremen queros\u00e8 i oxigen l\u00edquid per aconseguir el seu impuls.<\/p>\n\n\n\n
Aquest coet t\u00e9 una altura de 70 metres, i 12 metres de di\u00e0metre. Pot portar unes 64 tones a una \u00f2rbita baixa de la Terra. En teoria, podria portar una c\u00e0rrega de 17 tones a Mart.<\/p>\n\n\n\n
El Falcon Heavy \u00e9s el coet m\u00e9s potent en funcionament, ja que pot posar en \u00f2rbita m\u00e9s del doble de la c\u00e0rrega que el seu competidor m\u00e9s proper, el Delta IV Heavy. Els 27 motors Merlin 1D que formen la primera etapa poden generar un impuls d\u2019uns 23 000 quilo-newtons (2 300 000 kilograms). Per comparar, l\u2019impuls d\u2019aquest coet \u00e9s m\u00e9s de 18 cops el d\u2019un avi\u00f3 747 a pot\u00e8ncia m\u00e0xima.<\/p>\n\n\n\n
Des del Saturn V, no s\u2019ha enlairat mai un coet tan potent com el Falcon Heavy, tot i que aix\u00f2 canviar\u00e0 aviat. Aix\u00f2 ser\u00e0 quan s\u2019acabi de construir l\u2019Starship, que ser\u00e0 el coet m\u00e9s gran i potent constru\u00eft en la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n
El primer llan\u00e7ament del Falcon Heavy va tenir lloc el 6 de febrer de 2018. Unes 100 000 persones van assistir al llan\u00e7ament en persona. A YouTube es va emetre el llan\u00e7ament en directe, arribant a una xifra de 2,3 milions d\u2019espectadors, convertint-se en el segon directe amb m\u00e9s espectadors de la hist\u00f2ria de YouTube.<\/p>\n\n\n\n
El primer llan\u00e7ament es va haver d\u2019endarrerir unes quantes hores a causa de forts vents a les capes altes de l\u2019atmosfera. Un cop ejectats, els dos coets laterals de la primera etapa van aterrar, sense incidents, a prop de Cape Canaveral. El del mig, que havia d\u2019aterrar en una barca al mar, no va poder engegar dos dels seus motors durant la reentrada. Es va estavellar a 100 metres de la barca a 500 kil\u00f2metres per hora.<\/p>\n\n\n\n
Un cop la c\u00e0rrega d\u2019aquest primer llan\u00e7ament va arribar en \u00f2rbita, les c\u00e0meres van mostrar, dins la c\u00e0psula que portava la c\u00e0rrega, el tesla vermell d\u2019Elon Musk, tripulat per un maniqu\u00ed anomenat Starman<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Actualment, el Falcon Heavy \u00e9s el coet amb m\u00e9s capacitat de c\u00e0rrega: 64 tones a l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra. A m\u00e9s, t\u00e9 un gran avantatge, i \u00e9s que tota la seva primera etapa, que est\u00e0 basada en el disseny del Falcon 9, \u00e9s reutilitzable, i SpaceX est\u00e0 treballant en fer que la segona etapa tamb\u00e9 ho sigui.<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies a aquestes caracter\u00edstiques, aquest coet ha baixat en gran mesura el preu d\u2019enviar un kilogram de material en \u00f2rbita. Durant les 4 d\u00e8cades que van seguir les missions Apollo a la Lluna, el preu per enviar un kilogram de material en \u00f2rbita ha estat d\u2019uns 10 000 d\u00f2lars. Gr\u00e0cies al l\u2019innovador sistema per reutilitzar coets desenvolupat per SpaceX, utilitzat pel Falcon 9 i el Falcon Heavy, aquest preu ha baixat fins als 2 000 d\u00f2lars per kilogram.<\/p>\n\n\n\n Aquest preu es podria veure redu\u00eft encara m\u00e9s si la quantitat de llan\u00e7aments cada any augment\u00e9s de manera dr\u00e0stica. Posem com exemple SpaceX, que gasta anualment uns 1.200 milions de d\u00f2lars. En cas de que llanc\u00e9s 30 coets cada any, hauria de cobrar 40 milions per llan\u00e7ament per equilibrar les despeses. Si pel contrari, la freq\u00fc\u00e8ncia de llan\u00e7aments fos d\u2019uns 300 coets a l\u2019any, nom\u00e9s es necessitarien 4 milions per llan\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n Un dels principals objectius del Falcon Heavy \u00e9s de tornar a portar humans a la Lluna, i possiblement a Mart. Pot ser ideal per aquestes missions, ja que pot portar una gran quantitat de material a aquests dos cossos celestes, i \u00e9s en gran part reutilitzable (pel que pot baixar molt els costos del viatge espacial).<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00ed, quan l\u2019Starship entri en funcionament, segurament el Falcon Heavy ja no s\u2019utilitzar\u00e0 per aquests prop\u00f2sits.<\/p>\n\n\n\n Avui en dia, el competidor m\u00e9s proper de SpaceX \u00e9s la companyia Blue Origin, creada pel fundador d\u2019Amazon, Jeff Bezos. A l\u2019igual que SpaceX, l\u2019objectiu de Blue Origin \u00e9s construir coets reutilitzables, i ja ho ha aconseguit diversos cops gr\u00e0cies al seu coet suborbital New Shepard, capa\u00e7 d\u2019arribar fins al 100 kil\u00f2metres d\u2019altura.<\/p>\n\n\n\n Fins al 2016, el perfil p\u00fablic de Blue Origin era el d\u2019una empresa oferint vols suborbitals, experimentant la micro-gravetat durant 5 minuts als que desitgessin anar a l\u2019espai. Aix\u00f2 no l\u2019hagu\u00e9s fet un important competidor de SpaceX. No obstant, al setembre de 2016, Blue Origin va anunciar els seus plans per crear el New Glenn, un coet de dos etapes, reutilitzable, i capa\u00e7 de portar 45 tones a l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra. Jeff Bezos ha dit que est\u00e0 disposat a gastar mil milions de d\u00f2lars l\u2019any, dels seus propis diners, per fer d\u2019aquest sistema una realitat, pel que s\u2019ha de prendre molt seriosament.<\/p>\n\n\n\n Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 \u00e9s la velocitat d\u2019escapament?<\/a><\/p>\n\n\n\n Una nau que viatja m\u00e9s r\u00e0pid que la llum?<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019entrenament dels astronautes per anar a l\u2019espai<\/a><\/p>\n\n\n\n Problemes de les mega-constel\u00b7lacions: brossa orbitant la Terra<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\nCapacitat de c\u00e0rrega i reducci\u00f3 de costos<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Viatges a la Lluna i a Mart<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
New Glenn, el seu pr\u00f2xim competidor<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
\n\n\n\n