{"id":394,"date":"2021-07-02T13:00:57","date_gmt":"2021-07-02T11:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/?p=394"},"modified":"2021-07-02T13:00:57","modified_gmt":"2021-07-02T11:00:57","slug":"problemes-de-les-mega-constellacions-brossa-orbitant-la-terra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cosmoespai.com\/cat\/problemes-de-les-mega-constellacions-brossa-orbitant-la-terra\/","title":{"rendered":"Problemes de les mega-constel\u00b7lacions: brossa orbitant la Terra"},"content":{"rendered":"\n

Com ja he explicat als darrers articles, les mega-constel\u00b7lacions suposaran un problema per l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica i per la detecci\u00f3 de possibles impactes contra meteorits. A m\u00e9s, tamb\u00e9 presenten un altre problema, que no nom\u00e9s podria ser perjudicial per als propis sat\u00e8l\u00b7lits, sin\u00f3 que dificultaria posar-ne m\u00e9s en \u00f2rbita. Aquest \u00e9s el problema de la brossa espacial<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Avui en dia hi ha m\u00e9s de 20 000 objectes orbitant la Terra, dels quals nom\u00e9s uns 2 000 s\u00f3n sat\u00e8l\u00b7lits en actiu. La resta s\u00f3n restes de coets, trossos de metall, peces trencades, sat\u00e8l\u00b7lits en des\u00fas… Aix\u00f2 \u00e9s la brossa espacial, fragments d\u2019objectes que ning\u00fa vol i que representen un problema creixent. Des de fa d\u00e8cades, la quantitat de brossa espacial al nostre cel ha anat augmentant de manera exponencial, i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un colossal nombre de nous sat\u00e8l\u00b7lits podria agreujar encara m\u00e9s aquest problema.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s l\u2019\u00faltim article en que parlo dels problemes de les mega-constel\u00b7lacions<\/a><\/strong>. Per tenir una visi\u00f3 m\u00e9s clara sobre el problema, aqu\u00ed deixo els links dels anteriors articles:<\/p>\n\n\n\n

Problemes de les mega-constel\u00b7lacions: l\u2019impacte en l\u2019astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Problemes de les mega-constel\u00b7lacions: impactes d\u2019asteroides<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els problemes de la brossa espacial<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

El principal problema de la brossa espacial \u00e9s la seva velocitat. Per a que un objecte orbiti, ha de tenir una velocitat molt gran. En el cas de la Terra \u00e9s d\u2019uns 27 000 kil\u00f2metres per hora. En conseq\u00fc\u00e8ncia, un xoc, per petit que sigui, causa danys desastrosos. Per exemple, el sat\u00e8l\u00b7lit Sentinel 1A va impactar contra un fragment de 5 mil\u00b7l\u00edmetres, i el xoc va provocar un forat d\u2019uns 40 cent\u00edmetres al sat\u00e8l\u00b7lit. Quan un fragment orbitant impacta contra un sat\u00e8l\u00b7lit o un altre objecte, produeix molts m\u00e9s trossos de brossa. Aquest \u00e9s un problema important: la brossa, genera m\u00e9s brossa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge de l’impacte d’un fragment de 5 mil\u00b7l\u00edmetres contra el sat\u00e8l\u00b7lit Sentinel 1A, que va crear un forat de 40 cm al sat\u00e8l\u00b7lit.<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Una col\u00b7lisi\u00f3 genera mort\u00edfers petits fragments que col\u00b7lisionen, i creen encara m\u00e9s mort\u00edfers fragments. Aquests trossos d\u2019objectes tarden molt en impactar. En el cas de l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra (LEO, per les seves sigles en angl\u00e8s), hi ha un objecte per cada 50 000 000 de km2<\/sup>. Per\u00f2, amb el temps, les col\u00b7lisions es succeeixen, i a major concentraci\u00f3 de fragments, m\u00e9s impactes tenen lloc, el que crea encara m\u00e9s fragments. Aix\u00f2 produir\u00e0 un efecte exponencial de la quantitat de brossa al voltant de la Terra.<\/p>\n\n\n\n

Durant les \u00faltimes dues d\u00e8cades es produeixen unes 11 col\u00b7lisions involunt\u00e0ries de sat\u00e8l\u00b7lits cada any. L\u2019ESA (l\u2019Ag\u00e8ncia Espacial Europea) ha dit que la probabilitat de xocs s\u2019ha duplicat des de principis de segle. A m\u00e9s, l\u2019Estaci\u00f3 Espacial Internacional (EEI) cada cop ha d\u2019esquivar m\u00e9s brossa espacial per tal d\u2019evitar danys importants, i fins i tot fatals, per l\u2019estaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Brossa espacial amb els sat\u00e8l\u00b7lits de SpaceX<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

La mega-constel\u00b7laci\u00f3 de SpaceX (Starlink), ja ha posat en \u00f2rbita centenars de sat\u00e8l\u00b7lits, i espera augmentar-ne la quantitat a uns 42 000. Tot i aix\u00f2, aquests sat\u00e8l\u00b7lits no estaran en \u00f2rbita de manera permanent. Els Starlink tenen un sistema de propulsi\u00f3 que, quan el seu combustible i tecnologies es facin malb\u00e9, nom\u00e9s s\u2019haur\u00e0 d\u2019activar el petit motor dels sat\u00e8l\u00b7lits per fer-los entrar dins l\u2019atmosfera, i el fregament amb aquesta els desintegrar\u00e0. Si, per algun motiu, es perd el control amb el sat\u00e8l\u00b7lit, el poc fregament amb l\u2019atmosfera el desorbitar\u00e0 de manera natural en un per\u00edode d\u2019un a cinc anys. Aquesta xifra \u00e9s molt menor als 25 anys recomanats. En canvi, OneWeb pret\u00e9n posar la seva mega-constel\u00b7laci\u00f3 en una \u00f2rbita tan alta, que en cas de perdre el contacte amb algun sat\u00e8l\u00b7lit, aquest tardaria segles en re-entrar a l\u2019atmosfera.<\/p>\n\n\n\n

Brossa espacial amb les mega-constel\u00b7lacions en \u00f2rbita<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

Els problemes esmentats es podrien deure principalment als els sat\u00e8l\u00b7lits actius. A l\u2019augmentar la quantitat de sat\u00e8l\u00b7lits orbitant, no nom\u00e9s s\u2019augmenta la possibilitat de xoc contra algun petit objecte que estigui tamb\u00e9 orbitant, sin\u00f3 que tamb\u00e9 incrementa el risc d\u2019una col\u00b7lisi\u00f3 contra un altre sat\u00e8l\u00b7lit.<\/p>\n\n\n\n

Al febrer del 2009, dos sat\u00e8l\u00b7lits en des\u00fas, un militar Kosmos i un altre de telecomunicacions Iridium, van col\u00b7lisionar, deixant m\u00e9s de 1 600 fragments en \u00f2rbita. Aquest xoc va sorprendre molt. Les \u00f2rbites dels dos sat\u00e8l\u00b7lits es tenien registrades i es mantenien actualitzades. La probabilitat de xoc entre aquells dos sat\u00e8l\u00b7lits aquell dia era de 3 entre 100 000, tres vegades menys que la possibilitat d\u2019impacte contra un raig. Es discuteix si aquesta col\u00b7lisi\u00f3 s\u2019hagu\u00e9s pogut preveure i evitar, ja que potser els sistemes utilitzats no s\u00f3n prou fiables i s\u2019haurien d\u2019actualitzar a una versi\u00f3 millor.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en aquest context en el que es pret\u00e9n enviar a l\u2019espai desenes de milers de sat\u00e8l\u00b7lits, amb \u00f2rbites que es creuen amb les d\u2019altres sat\u00e8l\u00b7lits, i amb molts altres objectes orbitant. Tot aix\u00f2 augmentaria el risc de xoc entre i contra els sat\u00e8l\u00b7lits. Tot i aix\u00ed, els sat\u00e8l\u00b7lits de SpaceX estan equipats amb un sistema aut\u00f2nom per evitar col\u00b7lisions, que utilitzen les dades directes del Departament de Defensa dels Estats Units, per\u00f2 el problema \u00e9s que precisament les dades del Departament de Defensa dels EEUU no van preveure el xoc de l\u2019Iridium.<\/p>\n\n\n\n

Els errors dels radars es podrien complementar amb xarxes civils que segueixin els sat\u00e8l\u00b7lits utilitzant telescopis. Per\u00f2 hi ha molts governs que tenen sat\u00e8l\u00b7lits espia al voltant de la Terra i no volen que siguin p\u00fablics.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n

Com he explicat en els anteriors articles, les mega-constel\u00b7lacions suposaran un problema per a l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica, augmentaran el risc de xoc contra algun asteroide, i, com hem vist aqu\u00ed, augmentaran la quantitat de brossa espacial orbitant la Terra, el que tamb\u00e9 dificultar\u00e0 posar m\u00e9s sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, no estic dient que les mega-constel\u00b7lacions no hagin d\u2019existir. En el futur, tots aquests problemes es podrien arreglar col\u00b7locant telescopis a la Lluna, fent els sat\u00e8l\u00b7lits m\u00e9s petits o reduint la seva quantitat sense afectar al sistema… Per\u00f2 no vivim en aquell futur, i fins aquell moment haurem de prendre mesures basades en els problemes i els riscos dels nostres dies.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 s\u00f3n les mega-constel\u00b7lacions de sat\u00e8l\u00b7lits?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Problemes de les mega-constel\u00b7lacions: l\u2019impacte en l\u2019astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Problemes de les mega-constel\u00b7lacions: impactes d\u2019asteroides<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\n

La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n

La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n

Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n

La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n