Aix\u00f2 es podria arreglar amb una mica de processament d\u2019imatge, per\u00f2 aix\u00f2 requeriria fer m\u00e9s imatges de l\u2019objecte, el que suposa malgastar el temps que t\u00e9 el telescopi per operar, i, per tant, produiria endarreriments.<\/p>\n\n\n\n
\u00d2rbites dels sat\u00e8l\u00b7lits<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nPer comen\u00e7ar, hem de repassar les \u00f2rbites que seguiran els sat\u00e8l\u00b7lits. Els sat\u00e8l\u00b7lits de la mega-constel\u00b7laci\u00f3<\/a><\/strong> de SpaceX (els Starlink), i presumiblement els d\u2019altres companyies, (OneWeb, Amazon, Facebook, Telesat…) estaran situats a l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra, entre els 200 i els 2000 kil\u00f2metres. Els sat\u00e8l\u00b7lits de Starlink orbiten, concretament, en el tram inferior de l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra.<\/p>\n\n\n\nEl fet que estiguin a l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra fa que els inconvenients no siguin tan grans. Quan sigui de nit i funcionin els observatoris, l\u2019ombra de la Terra bloquejar\u00e0 la major part de la llum provinent del Sol, impedint que pugui rebotar contra els sat\u00e8l\u00b7lits, de manera que nom\u00e9s seran visibles predominantment a prop de l\u2019horitz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Si estiguessin situats m\u00e9s a dalt, els inconvenients serien m\u00e9s grans, ja que els arribaria m\u00e9s llum del Sol, que seria reflectida i posaria en comprom\u00eds les imatges fetes pels observatoris.<\/p>\n\n\n\n
Brillantor dels sat\u00e8l\u00b7lits<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEn els primers llan\u00e7aments es va descobrir que, durant la fase de desplegament, els Starlink eren molt brillants. Tan brillants, que eren visibles des d\u2019una ciutat. Aix\u00f2 va preocupar molt als astr\u00f2noms, ja que si brillaven tant com per veure\u2019s a simple vista, suposarien un gran problema.<\/p>\n\n\n\n
Per aquest motiu, SpaceX va treballar per fer-los menys brillants. Van posar als sat\u00e8l\u00b7lits una capa fosca per tal de reduir la seva reflectivitat. Aquests s\u00f3n els anomenats DarkSats. Per\u00f2 aquests tamb\u00e9 presentaven un problema, ja que la seva electr\u00f2nica s\u2019escalfava massa.<\/p>\n\n\n\n
Per solucionar-ho, SpaceX va desenvolupar els anomenats VisorSats. Aquests posseeixen un para-sol que es desplega i dona ombra als sat\u00e8l\u00b7lits. Tot i aquests esfor\u00e7os, per molt foscos que siguin els sat\u00e8l\u00b7lits, els telescopis sempre els acabaran detectant. El Vera Rubin, per exemple, \u00e9s unes 20 000 000 de vegades m\u00e9s sensible que els ulls humans. Si un sat\u00e8l\u00b7lit passa per davant del telescopi reflectint la llum del Sol, deixar\u00e0 una estela de llum que haur\u00e0 de ser tractada.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.cosmoespai.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/ProblemesMegaCons_Astr\u00f2noms1-1.jpg?resize=720%2C405\")
<\/figure>\n\n\n\nAltres freq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl problema no acaba aqu\u00ed. Els sat\u00e8l\u00b7lits tamb\u00e9 podrien ser disruptius en les freq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019infraroig i, m\u00e9s probablement, en radiofreq\u00fc\u00e8ncies. El problema aqu\u00ed \u00e9s que les ones electromagn\u00e8tiques que les mega-constel\u00b7lacions pretenen utilitzar cauen en les freq\u00fc\u00e8ncies que els r\u00e0dio-astr\u00f2noms fan servir. Aix\u00f2 provocaria un soroll de fons que faria malb\u00e9 moltes mesures. SpaceX diu que hi posar\u00e0 soluci\u00f3, per\u00f2 no sabem si altres empreses seran igual de considerades.<\/p>\n\n\n\n
Predir la traject\u00f2ria dels sat\u00e8l\u00b7lits<\/strong><\/u><\/em><\/p>\n\n\n\nEs poden predir les traject\u00f2ries dels sat\u00e8l\u00b7lits i prendre mesures abans o despr\u00e9s que passin. Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 presenta certs inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- En primer lloc, les \u00f2rbites dels sat\u00e8l\u00b7lits podrien ser din\u00e0miques. Per poder saber quan passar\u00e0 el sat\u00e8l\u00b7lit, les \u00f2rbites haurien d\u2019estar actualitzades a temps real. SpaceX ja ha dit que les far\u00e0 p\u00fabliques, per\u00f2 falta saber si altres companyies, de pa\u00efsos i objectius diferents, tamb\u00e9 hi accediran.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- En segon lloc, aix\u00f2 faria malb\u00e9 l\u2019efici\u00e8ncia de molts observatoris, que tenen moltes demandes per observar diferents regions de cel. Si hem d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, molts projectes no es podrien duu a terme, o rebrien les seves dades molt despr\u00e9s de l\u2019esperat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha molts esdeveniments al cel que s\u00f3n \u00fanics, on no hi ha temps d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, com supernoves<\/a><\/strong>, ocultacions, lents gravitacionals… Les mega-constel\u00b7lacions suposaran un endarreriment per a l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Telescopis a l\u2019espai<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nUna possible soluci\u00f3 a tots aquests problemes seria enviar els telescopis a l\u2019espai, on els sat\u00e8l\u00b7lits no serien un problema i, a part, ens traur\u00edem del mig l\u2019atmosfera, que enterboleix les imatges. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que Elon Musk (propietari de SpaceX i Tesla) ha proposat unes quantes vegades.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 presenta uns quants inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- Un d\u2019ells \u00e9s que, una vegada a l\u2019espai, ja no podem tocar el telescopi. \u00c9s econ\u00f2micament prohibitiu anar i canviar sensors, miralls, instruments… El Hubble \u00e9s un dels pocs telescopis en que es va fer aquest esfor\u00e7. Aix\u00f2 condemna als telescopis espacials a estar molt menys actualitzats que els que estan a la superf\u00edcie terrestre. Aix\u00f2 ens porta al seg\u00fcent punt.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- Els telescopis espacials es desenvolupen gr\u00e0cies a les proves fetes en telescopis terrestres. Sense telescopis a la Terra, haur\u00edem d\u2019estar enviant moltes proves a l\u2019espai fins a trobar el disseny \u00f2ptim. Tot aix\u00f2 es traduiria en una p\u00e8rdua de diners. \u00c9s a dir, els telescopis espacials necessiten, en gran part, als observatoris terrestres. Si es dificulten les seves operacions, tamb\u00e9 es perjudica als que estan a l\u2019espai.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEn resum, les mega-constel\u00b7lacions no suposaran la fi de l\u2019astronomia a la Terra, per\u00f2 representaran un veritable obstacle en moltes observacions, com les que es fan al crepuscle (on els sat\u00e8l\u00b7lits es veuen m\u00e9s), les de llarga exposici\u00f3 (on hi ha m\u00e9s probabilitats de que un sat\u00e8l\u00b7lit malmeti la imatge), i en determinats moments de l\u2019any, en que hi haur\u00e0 m\u00e9s sat\u00e8l\u00b7lits que en d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, l\u2019obstacle que aquestes mega-constel\u00b7lacions suposen en l\u2019observaci\u00f3 astron\u00f2mica pot dificultar el preveure possibles impactes d\u2019asteroides, el que podria suposar un gran perill per a l\u2019esp\u00e8cie humana. D\u2019aix\u00f2 en parlar\u00e9 al pr\u00f2xim article.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 s\u00f3n les mega-constel\u00b7lacions de sat\u00e8l\u00b7lits?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nQuin mal pot fer un micro-meteorit?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes cues d\u2019estels, un fenomen molt bonic de veure<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nCom es van extingir els dinosaures?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El fet que estiguin a l\u2019\u00f2rbita baixa de la Terra fa que els inconvenients no siguin tan grans. Quan sigui de nit i funcionin els observatoris, l\u2019ombra de la Terra bloquejar\u00e0 la major part de la llum provinent del Sol, impedint que pugui rebotar contra els sat\u00e8l\u00b7lits, de manera que nom\u00e9s seran visibles predominantment a prop de l\u2019horitz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Si estiguessin situats m\u00e9s a dalt, els inconvenients serien m\u00e9s grans, ja que els arribaria m\u00e9s llum del Sol, que seria reflectida i posaria en comprom\u00eds les imatges fetes pels observatoris.<\/p>\n\n\n\n
Brillantor dels sat\u00e8l\u00b7lits<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEn els primers llan\u00e7aments es va descobrir que, durant la fase de desplegament, els Starlink eren molt brillants. Tan brillants, que eren visibles des d\u2019una ciutat. Aix\u00f2 va preocupar molt als astr\u00f2noms, ja que si brillaven tant com per veure\u2019s a simple vista, suposarien un gran problema.<\/p>\n\n\n\n
Per aquest motiu, SpaceX va treballar per fer-los menys brillants. Van posar als sat\u00e8l\u00b7lits una capa fosca per tal de reduir la seva reflectivitat. Aquests s\u00f3n els anomenats DarkSats. Per\u00f2 aquests tamb\u00e9 presentaven un problema, ja que la seva electr\u00f2nica s\u2019escalfava massa.<\/p>\n\n\n\n
Per solucionar-ho, SpaceX va desenvolupar els anomenats VisorSats. Aquests posseeixen un para-sol que es desplega i dona ombra als sat\u00e8l\u00b7lits. Tot i aquests esfor\u00e7os, per molt foscos que siguin els sat\u00e8l\u00b7lits, els telescopis sempre els acabaran detectant. El Vera Rubin, per exemple, \u00e9s unes 20 000 000 de vegades m\u00e9s sensible que els ulls humans. Si un sat\u00e8l\u00b7lit passa per davant del telescopi reflectint la llum del Sol, deixar\u00e0 una estela de llum que haur\u00e0 de ser tractada.<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\nAltres freq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl problema no acaba aqu\u00ed. Els sat\u00e8l\u00b7lits tamb\u00e9 podrien ser disruptius en les freq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019infraroig i, m\u00e9s probablement, en radiofreq\u00fc\u00e8ncies. El problema aqu\u00ed \u00e9s que les ones electromagn\u00e8tiques que les mega-constel\u00b7lacions pretenen utilitzar cauen en les freq\u00fc\u00e8ncies que els r\u00e0dio-astr\u00f2noms fan servir. Aix\u00f2 provocaria un soroll de fons que faria malb\u00e9 moltes mesures. SpaceX diu que hi posar\u00e0 soluci\u00f3, per\u00f2 no sabem si altres empreses seran igual de considerades.<\/p>\n\n\n\n
Predir la traject\u00f2ria dels sat\u00e8l\u00b7lits<\/strong><\/u><\/em><\/p>\n\n\n\nEs poden predir les traject\u00f2ries dels sat\u00e8l\u00b7lits i prendre mesures abans o despr\u00e9s que passin. Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 presenta certs inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- En primer lloc, les \u00f2rbites dels sat\u00e8l\u00b7lits podrien ser din\u00e0miques. Per poder saber quan passar\u00e0 el sat\u00e8l\u00b7lit, les \u00f2rbites haurien d\u2019estar actualitzades a temps real. SpaceX ja ha dit que les far\u00e0 p\u00fabliques, per\u00f2 falta saber si altres companyies, de pa\u00efsos i objectius diferents, tamb\u00e9 hi accediran.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- En segon lloc, aix\u00f2 faria malb\u00e9 l\u2019efici\u00e8ncia de molts observatoris, que tenen moltes demandes per observar diferents regions de cel. Si hem d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, molts projectes no es podrien duu a terme, o rebrien les seves dades molt despr\u00e9s de l\u2019esperat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha molts esdeveniments al cel que s\u00f3n \u00fanics, on no hi ha temps d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, com supernoves<\/a><\/strong>, ocultacions, lents gravitacionals… Les mega-constel\u00b7lacions suposaran un endarreriment per a l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Telescopis a l\u2019espai<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nUna possible soluci\u00f3 a tots aquests problemes seria enviar els telescopis a l\u2019espai, on els sat\u00e8l\u00b7lits no serien un problema i, a part, ens traur\u00edem del mig l\u2019atmosfera, que enterboleix les imatges. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que Elon Musk (propietari de SpaceX i Tesla) ha proposat unes quantes vegades.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 presenta uns quants inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- Un d\u2019ells \u00e9s que, una vegada a l\u2019espai, ja no podem tocar el telescopi. \u00c9s econ\u00f2micament prohibitiu anar i canviar sensors, miralls, instruments… El Hubble \u00e9s un dels pocs telescopis en que es va fer aquest esfor\u00e7. Aix\u00f2 condemna als telescopis espacials a estar molt menys actualitzats que els que estan a la superf\u00edcie terrestre. Aix\u00f2 ens porta al seg\u00fcent punt.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- Els telescopis espacials es desenvolupen gr\u00e0cies a les proves fetes en telescopis terrestres. Sense telescopis a la Terra, haur\u00edem d\u2019estar enviant moltes proves a l\u2019espai fins a trobar el disseny \u00f2ptim. Tot aix\u00f2 es traduiria en una p\u00e8rdua de diners. \u00c9s a dir, els telescopis espacials necessiten, en gran part, als observatoris terrestres. Si es dificulten les seves operacions, tamb\u00e9 es perjudica als que estan a l\u2019espai.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEn resum, les mega-constel\u00b7lacions no suposaran la fi de l\u2019astronomia a la Terra, per\u00f2 representaran un veritable obstacle en moltes observacions, com les que es fan al crepuscle (on els sat\u00e8l\u00b7lits es veuen m\u00e9s), les de llarga exposici\u00f3 (on hi ha m\u00e9s probabilitats de que un sat\u00e8l\u00b7lit malmeti la imatge), i en determinats moments de l\u2019any, en que hi haur\u00e0 m\u00e9s sat\u00e8l\u00b7lits que en d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, l\u2019obstacle que aquestes mega-constel\u00b7lacions suposen en l\u2019observaci\u00f3 astron\u00f2mica pot dificultar el preveure possibles impactes d\u2019asteroides, el que podria suposar un gran perill per a l\u2019esp\u00e8cie humana. D\u2019aix\u00f2 en parlar\u00e9 al pr\u00f2xim article.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 s\u00f3n les mega-constel\u00b7lacions de sat\u00e8l\u00b7lits?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nQuin mal pot fer un micro-meteorit?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes cues d\u2019estels, un fenomen molt bonic de veure<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nCom es van extingir els dinosaures?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/figure>\n\n\n\nAltres freq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl problema no acaba aqu\u00ed. Els sat\u00e8l\u00b7lits tamb\u00e9 podrien ser disruptius en les freq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019infraroig i, m\u00e9s probablement, en radiofreq\u00fc\u00e8ncies. El problema aqu\u00ed \u00e9s que les ones electromagn\u00e8tiques que les mega-constel\u00b7lacions pretenen utilitzar cauen en les freq\u00fc\u00e8ncies que els r\u00e0dio-astr\u00f2noms fan servir. Aix\u00f2 provocaria un soroll de fons que faria malb\u00e9 moltes mesures. SpaceX diu que hi posar\u00e0 soluci\u00f3, per\u00f2 no sabem si altres empreses seran igual de considerades.<\/p>\n\n\n\n
Predir la traject\u00f2ria dels sat\u00e8l\u00b7lits<\/strong><\/u><\/em><\/p>\n\n\n\nEs poden predir les traject\u00f2ries dels sat\u00e8l\u00b7lits i prendre mesures abans o despr\u00e9s que passin. Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 presenta certs inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- En primer lloc, les \u00f2rbites dels sat\u00e8l\u00b7lits podrien ser din\u00e0miques. Per poder saber quan passar\u00e0 el sat\u00e8l\u00b7lit, les \u00f2rbites haurien d\u2019estar actualitzades a temps real. SpaceX ja ha dit que les far\u00e0 p\u00fabliques, per\u00f2 falta saber si altres companyies, de pa\u00efsos i objectius diferents, tamb\u00e9 hi accediran.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- En segon lloc, aix\u00f2 faria malb\u00e9 l\u2019efici\u00e8ncia de molts observatoris, que tenen moltes demandes per observar diferents regions de cel. Si hem d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, molts projectes no es podrien duu a terme, o rebrien les seves dades molt despr\u00e9s de l\u2019esperat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha molts esdeveniments al cel que s\u00f3n \u00fanics, on no hi ha temps d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, com supernoves<\/a><\/strong>, ocultacions, lents gravitacionals… Les mega-constel\u00b7lacions suposaran un endarreriment per a l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Telescopis a l\u2019espai<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nUna possible soluci\u00f3 a tots aquests problemes seria enviar els telescopis a l\u2019espai, on els sat\u00e8l\u00b7lits no serien un problema i, a part, ens traur\u00edem del mig l\u2019atmosfera, que enterboleix les imatges. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que Elon Musk (propietari de SpaceX i Tesla) ha proposat unes quantes vegades.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 presenta uns quants inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- Un d\u2019ells \u00e9s que, una vegada a l\u2019espai, ja no podem tocar el telescopi. \u00c9s econ\u00f2micament prohibitiu anar i canviar sensors, miralls, instruments… El Hubble \u00e9s un dels pocs telescopis en que es va fer aquest esfor\u00e7. Aix\u00f2 condemna als telescopis espacials a estar molt menys actualitzats que els que estan a la superf\u00edcie terrestre. Aix\u00f2 ens porta al seg\u00fcent punt.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- Els telescopis espacials es desenvolupen gr\u00e0cies a les proves fetes en telescopis terrestres. Sense telescopis a la Terra, haur\u00edem d\u2019estar enviant moltes proves a l\u2019espai fins a trobar el disseny \u00f2ptim. Tot aix\u00f2 es traduiria en una p\u00e8rdua de diners. \u00c9s a dir, els telescopis espacials necessiten, en gran part, als observatoris terrestres. Si es dificulten les seves operacions, tamb\u00e9 es perjudica als que estan a l\u2019espai.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEn resum, les mega-constel\u00b7lacions no suposaran la fi de l\u2019astronomia a la Terra, per\u00f2 representaran un veritable obstacle en moltes observacions, com les que es fan al crepuscle (on els sat\u00e8l\u00b7lits es veuen m\u00e9s), les de llarga exposici\u00f3 (on hi ha m\u00e9s probabilitats de que un sat\u00e8l\u00b7lit malmeti la imatge), i en determinats moments de l\u2019any, en que hi haur\u00e0 m\u00e9s sat\u00e8l\u00b7lits que en d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, l\u2019obstacle que aquestes mega-constel\u00b7lacions suposen en l\u2019observaci\u00f3 astron\u00f2mica pot dificultar el preveure possibles impactes d\u2019asteroides, el que podria suposar un gran perill per a l\u2019esp\u00e8cie humana. D\u2019aix\u00f2 en parlar\u00e9 al pr\u00f2xim article.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 s\u00f3n les mega-constel\u00b7lacions de sat\u00e8l\u00b7lits?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nQuin mal pot fer un micro-meteorit?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes cues d\u2019estels, un fenomen molt bonic de veure<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nCom es van extingir els dinosaures?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es poden predir les traject\u00f2ries dels sat\u00e8l\u00b7lits i prendre mesures abans o despr\u00e9s que passin. Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 presenta certs inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- En primer lloc, les \u00f2rbites dels sat\u00e8l\u00b7lits podrien ser din\u00e0miques. Per poder saber quan passar\u00e0 el sat\u00e8l\u00b7lit, les \u00f2rbites haurien d\u2019estar actualitzades a temps real. SpaceX ja ha dit que les far\u00e0 p\u00fabliques, per\u00f2 falta saber si altres companyies, de pa\u00efsos i objectius diferents, tamb\u00e9 hi accediran.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- En segon lloc, aix\u00f2 faria malb\u00e9 l\u2019efici\u00e8ncia de molts observatoris, que tenen moltes demandes per observar diferents regions de cel. Si hem d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, molts projectes no es podrien duu a terme, o rebrien les seves dades molt despr\u00e9s de l\u2019esperat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha molts esdeveniments al cel que s\u00f3n \u00fanics, on no hi ha temps d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, com supernoves<\/a><\/strong>, ocultacions, lents gravitacionals… Les mega-constel\u00b7lacions suposaran un endarreriment per a l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Telescopis a l\u2019espai<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Una possible soluci\u00f3 a tots aquests problemes seria enviar els telescopis a l\u2019espai, on els sat\u00e8l\u00b7lits no serien un problema i, a part, ens traur\u00edem del mig l\u2019atmosfera, que enterboleix les imatges. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que Elon Musk (propietari de SpaceX i Tesla) ha proposat unes quantes vegades.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 presenta uns quants inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
- Un d\u2019ells \u00e9s que, una vegada a l\u2019espai, ja no podem tocar el telescopi. \u00c9s econ\u00f2micament prohibitiu anar i canviar sensors, miralls, instruments… El Hubble \u00e9s un dels pocs telescopis en que es va fer aquest esfor\u00e7. Aix\u00f2 condemna als telescopis espacials a estar molt menys actualitzats que els que estan a la superf\u00edcie terrestre. Aix\u00f2 ens porta al seg\u00fcent punt.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- Els telescopis espacials es desenvolupen gr\u00e0cies a les proves fetes en telescopis terrestres. Sense telescopis a la Terra, haur\u00edem d\u2019estar enviant moltes proves a l\u2019espai fins a trobar el disseny \u00f2ptim. Tot aix\u00f2 es traduiria en una p\u00e8rdua de diners. \u00c9s a dir, els telescopis espacials necessiten, en gran part, als observatoris terrestres. Si es dificulten les seves operacions, tamb\u00e9 es perjudica als que estan a l\u2019espai.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
En resum, les mega-constel\u00b7lacions no suposaran la fi de l\u2019astronomia a la Terra, per\u00f2 representaran un veritable obstacle en moltes observacions, com les que es fan al crepuscle (on els sat\u00e8l\u00b7lits es veuen m\u00e9s), les de llarga exposici\u00f3 (on hi ha m\u00e9s probabilitats de que un sat\u00e8l\u00b7lit malmeti la imatge), i en determinats moments de l\u2019any, en que hi haur\u00e0 m\u00e9s sat\u00e8l\u00b7lits que en d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, l\u2019obstacle que aquestes mega-constel\u00b7lacions suposen en l\u2019observaci\u00f3 astron\u00f2mica pot dificultar el preveure possibles impactes d\u2019asteroides, el que podria suposar un gran perill per a l\u2019esp\u00e8cie humana. D\u2019aix\u00f2 en parlar\u00e9 al pr\u00f2xim article.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 s\u00f3n les mega-constel\u00b7lacions de sat\u00e8l\u00b7lits?<\/a><\/p>\n\n\n\n
La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n
Quin mal pot fer un micro-meteorit?<\/a><\/p>\n\n\n\n
Les cues d\u2019estels, un fenomen molt bonic de veure<\/a><\/p>\n\n\n\n
Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n
Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n
L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n
La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n
Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/a><\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n
La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n
Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n
Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n
- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Els telescopis espacials es desenvolupen gr\u00e0cies a les proves fetes en telescopis terrestres. Sense telescopis a la Terra, haur\u00edem d\u2019estar enviant moltes proves a l\u2019espai fins a trobar el disseny \u00f2ptim. Tot aix\u00f2 es traduiria en una p\u00e8rdua de diners. \u00c9s a dir, els telescopis espacials necessiten, en gran part, als observatoris terrestres. Si es dificulten les seves operacions, tamb\u00e9 es perjudica als que estan a l\u2019espai.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- Un d\u2019ells \u00e9s que, una vegada a l\u2019espai, ja no podem tocar el telescopi. \u00c9s econ\u00f2micament prohibitiu anar i canviar sensors, miralls, instruments… El Hubble \u00e9s un dels pocs telescopis en que es va fer aquest esfor\u00e7. Aix\u00f2 condemna als telescopis espacials a estar molt menys actualitzats que els que estan a la superf\u00edcie terrestre. Aix\u00f2 ens porta al seg\u00fcent punt.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha molts esdeveniments al cel que s\u00f3n \u00fanics, on no hi ha temps d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, com supernoves<\/a><\/strong>, ocultacions, lents gravitacionals… Les mega-constel\u00b7lacions suposaran un endarreriment per a l\u2019avan\u00e7 de l\u2019astrof\u00edsica.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
- En segon lloc, aix\u00f2 faria malb\u00e9 l\u2019efici\u00e8ncia de molts observatoris, que tenen moltes demandes per observar diferents regions de cel. Si hem d\u2019esperar a que passi un sat\u00e8l\u00b7lit, molts projectes no es podrien duu a terme, o rebrien les seves dades molt despr\u00e9s de l\u2019esperat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n