El fet que l\u2019espai \u00e9s de color negre, \u00e9s una cosa que sabem intu\u00eftivament des de la primera vegada que mirem el cel de nit, o alguna fotografia en que es vegi l\u2019espai. Per\u00f2, si se suposa que l\u2019espai est\u00e0 ple d\u2019estrelles, no tindrien que il\u00b7luminar la immensitat de l\u2019espai com si fos de dia?<\/p>\n\n\n\n
Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que probablement ens hem plantejat despr\u00e9s de veure una de les moltes fotografies cient\u00edfiques d\u2019algun dels astronautes que hem enviat a l\u2019espai. En efecte, el fons de totes aquestes imatges \u00e9s negre. No apareixen estrelles, nebuloses, ni gal\u00e0xies.<\/p>\n\n\n\n
El cine fant\u00e0stic ha contribu\u00eft molt a l\u2019hora de fer-nos imaginar un espai exterior ple de llum i colors. Tot i aix\u00ed, el Hubble, amb les seves incre\u00efbles imatges d\u2019estrelles, gal\u00e0xies i nebuloses, tamb\u00e9 ens indueix a pensar que algun d\u2019aquests paisatges t\u00e9 que apar\u00e8ixer a les fotos preses des de l\u2019Estaci\u00f3 Espacial Internacional (EEI) o qualsevol altra nau espacial. No obstant aix\u00f2, en el seu lloc, les ag\u00e8ncies espacials ens obsequien amb fotos de la Lluna, Mart, Saturn o Plut\u00f3, en les que el fons \u00e9s uniformement negre.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019explicaci\u00f3 d\u2019aquest fenomen t\u00e9 a veure amb la fotografia, no amb l\u2019astronomia. Les estrelles s\u00f3n perfectament visibles des de l\u2019espai. De fet, \u00e9s des d\u2019on millor es veuen. Tot i aix\u00ed, les ag\u00e8ncies espacials no envien telescopis car\u00edssims a l\u2019espai per fer fotos maques on apareguin moltes estrelles al fons. A l\u2019espai, les condicions requereixen d\u2019una velocitat d\u2019obturaci\u00f3 r\u00e0pida (\u00e9s a dir, una exposici\u00f3 molt curta) si volem fer fotos d\u2019una cosa molt propera il\u00b7luminada pel Sol. Al contrari, fer una bona foto de les estrelles o d\u2019un objecte molt lluny\u00e0 requereix una velocitat d\u2019obturaci\u00f3 lenta (\u00e9s a dir, una exposici\u00f3 llarga).<\/p>\n\n\n\n
La llum dels objectes en primer pla provoca que el fons es vegi negre, per\u00f2, si volem que el fons quedi b\u00e9, el que hi hagi en primer pla quedar\u00e0 borr\u00f3s i sobre-il\u00b7luminat. Per exemple, hem de triar entre fer una bona foto de Saturn, per\u00f2 que el fons quedi negre, o que el fons ens quedi b\u00e9, per\u00f2 que Saturn quedi completament blanc per un exc\u00e9s de llum. A m\u00e9s, la velocitat a la que es mouen els objectes que enviem a l\u2019espai no contribueix a millorar aquest problema fotogr\u00e0fic.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00ed, des de l\u2019EEI, amb temps i una bona c\u00e0mera, s\u2019han fet fotos molt bones que permeten veure la Via L\u00e0ctia i moltes m\u00e9s estrelles. Els telescopis espacials tamb\u00e9 obtenen molt bones fotos. Aconsegueixen aquest bons resultats perqu\u00e8 enfoquen a llocs molt allunyats on no hi ha un objecte en primer pla que reflecteixi grans quantitats de llum. Aix\u00f2 per no mencionar que normalment fan fotos en longituds d\u2019ona<\/a> <\/strong>que no s\u00f3n visibles per a l\u2019ull hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n La resposta a la pregunta de per qu\u00e8 no veiem tot l\u2019espai il\u00b7luminat per la seva infinitat d\u2019estrelles, \u00e9s perqu\u00e8 la llum viatja en l\u00ednia recta, a no ser que es reflecteixi contra un objecte o sigui corbada per una lent. Passa el mateix que amb un l\u00e0ser. Veiem el punt vermell que es reflecteix contra una superf\u00edcie, per\u00f2 no el feix de llum. A l\u2019igual que la llum de les estrelles, la llum del l\u00e0ser simplement viatja fins on \u00e9s apuntada, no cap als nostres ulls.<\/p>\n\n\n\n La llum de les estrelles arriba directament als nostres ulls, sense que es dispersi per cap superf\u00edcie o ambient. El color blau del cel es deu a la llum que entra a l\u2019atmosfera, que es descompon i es dispersa. Si la Terra no tingu\u00e9s atmosfera, la llum solar arribaria els nostres ulls directament des del disc solar i no rebr\u00edem llum difosa. Aix\u00f2 \u00e9s el que passa a l\u2019espai: la llum que ens arriba no t\u00e9 un lloc per on difondre\u2019s i ens arriba directament als nostres ulls.<\/p>\n\n\n\n Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n What is the Coriolis effect? Discoverer, history and applications<\/a><\/p>\n\n\n\n Why aren\u2019t there hurricanes in the Equator?<\/a><\/p>\n\n\n\n The Coriolis effect applications<\/a><\/p>\n\n\n\n Neu al S\u00e0hara, un fenomen poc com\u00fa<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\nLa llum de les estrelles<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
\n\n\n\n