Fa milions d\u2019anys, la Lluna estava 18 vegades m\u00e9s a prop de la Terra del que ho est\u00e0 en els nostres dies, i la seva mida aparent al cel era molt m\u00e9s gran de la que observem actualment. Avui en dia sabem que la Lluna s\u2019allunya de nosaltres a una dist\u00e0ncia de 3,8 cm cada any. Pot semblar poc, per\u00f2 al cap dels anys aquesta mesura insignificant es converteix en n\u00fameros gegantescs.<\/p>\n\n\n\n
Les missions Apollo van deixar sobre la superf\u00edcie lunar unes unitats retro-reflectores repletes de petits miralls. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, podem calcular la dist\u00e0ncia a la que est\u00e0 el nostre sat\u00e8l\u00b7lit amb una precisi\u00f3 de mil\u00b7l\u00edmetres, enviant l\u00e0sers que es reflecteixen amb aquests miralls i que retornen a la Terra.<\/p>\n\n\n\n
El fet que la Lluna s\u2019allunyi ens portar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies a la Terra. Una d\u2019elles \u00e9s la duraci\u00f3 dels dies. Poc despr\u00e9s de la formaci\u00f3 de la Lluna, aquesta es trobava a una dist\u00e0ncia de 22 500 kil\u00f2metres de la Terra (en comparaci\u00f3, els sat\u00e8l\u00b7lits geoestacionaris que enviem a \u00f2rbita es troben a una dist\u00e0ncia de 35 786 kil\u00f2metres). En aquella \u00e8poca, els dies a la Terra nom\u00e9s duraven 5 hores. Poc despr\u00e9s, per\u00f2, la Lluna es va comen\u00e7ar a allunyar r\u00e0pidament, pel mateix motiu que ho provoca en els nostres dies, per\u00f2 amb una major intensitat. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, a mesura que la Lluna s\u2019allunyava, els dies es van anar fent m\u00e9s llargs fins arribar a les 24 hores d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n
Aquest allunyament es deu a que la fricci\u00f3 entre la superf\u00edcie de la Terra i la enorme massa d\u2019aigua que hi ha a sobre d\u2019ella, fa que, amb el temps, la Terra giri una mica m\u00e9s lentament sobre el seu eix.<\/p>\n\n\n\n
Segons la tercera llei de Newton, cada acci\u00f3 comporta una reacci\u00f3 d\u2019igual magnitud i de direcci\u00f3 contr\u00e0ria. La Lluna i la Terra estan unides per una atracci\u00f3 gravitacional. Llavors, a mesura que el moviment de rotaci\u00f3 de la Terra s\u2019alenteix, el de la Lluna s\u2019accelera.<\/p>\n\n\n\n
Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, quan un objecte que est\u00e0 en \u00f2rbita s\u2019accelera, aquesta acceleraci\u00f3 l\u2019empeny cap a l\u2019exterior. Aix\u00f2 provoca que la Lluna es vagi allunyant cada vegada m\u00e9s de la Terra.<\/p>\n\n\n\n
El fet que la Lluna s\u2019allunyi afecta al nostre planeta de diverses maneres. Per comen\u00e7ar, a mesura que la Terra giri m\u00e9s lentament, els dies es faran m\u00e9s llargs. De fet, ja s\u2019estan fent m\u00e9s llargs a un ritme de 2 mili-segons cada cent anys. Els dies se seguiran fent m\u00e9s llargs fins al punt de durar mesos i fins i tot fer-se eterns, ja que una cara mirar\u00e0 sempre cap al Sol i l\u2019altra estar\u00e0 submergida en la foscor. No obstant, molt abans que aix\u00f2 tingui lloc, el Sol ja s\u2019haur\u00e0 convertit en una gegant vermella i haur\u00e0 incinerat els planetes interiors, dels quals forma part la Terra.<\/p>\n\n\n\n
Per altra banda, si la for\u00e7a de gravetat de la Lluna sobre la Terra es fa m\u00e9s d\u00e8bil, les marees a la Terra ja no seran tan marcades. Tot i aix\u00ed, encara que la Lluna ja no provoqu\u00e9s marees perqu\u00e8 estigu\u00e9s molt allunyada de la Terra, existirien marees, tot i que bastant lleus, per l\u2019efecte del Sol.<\/p>\n\n\n\n
Encara que l\u2019allunyament de la Lluna ens afecti, no tenim de qu\u00e8 preocupar-nos. Els canvis s\u00f3n massa subtils per que ens en adonem en el nostre temps de vida. A m\u00e9s, molt abans de que tot aix\u00f2 tingui lloc, el Sol ja s\u2019haur\u00e0 expandit fins a convertir-se en una gegant vermella i en el proc\u00e9s cremar\u00e0 la Terra i el seu sat\u00e8l\u00b7lit d\u2019aqu\u00ed a aproximadament 4.500 milions d\u2019anys.<\/p>\n\n\n\n
La resposta \u00e9s no, la Lluna mai arribar\u00e0 a escapar de la gravetat de la Terra. Eventualment, la Lluna estaria suficientment lluny de la Terra com per a que la deformaci\u00f3 de l\u2019espai-temps per la for\u00e7a de la gravetat fos incapa\u00e7 d\u2019afectar a cap dels dos astres, passant aix\u00ed a estar en \u00f2rbita s\u00edncrona (\u00e9s a dir, la Terra tardaria a rotar sobre s\u00ed mateixa el temps en que la Lluna tard\u00e9s en completar la seva \u00f2rbita al voltant de la Terra, sigui quina sigui la seva duraci\u00f3). Arribats en aquest punt, la Lluna deixaria d\u2019accelerar en la seva \u00f2rbita, i, per tant, d\u2019allunyar-se.<\/p>\n\n\n\n
En qualsevol cas, si \u00e9s que la Terra sobreviu en el moment d\u2019expansi\u00f3 del Sol, alguns astr\u00f2noms calculen que l\u2019\u00f2rbita s\u00edncrona tindria lloc d\u2019aqu\u00ed a 50 000 milions d\u2019anys.<\/p>\n\n\n\n
Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n La cara fosca de la Lluna. Qu\u00e8 \u00e9s el que s\u2019hi amaga?<\/a><\/p>\n\n\n\n Els efectes de la Lluna sobre la Terra<\/a><\/p>\n\n\n\n Com es va formar la Lluna?<\/a><\/p>\n\n\n\n La hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13, l\u2019\u00e8xit despr\u00e9s del frac\u00e0s<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n