Les dist\u00e0ncies a l\u2019univers s\u00f3n tan grans, que ni tan sols les mesures m\u00e9s grans que utilitzem al Sistema Internacional, ens serveixen per a poder expressar les dist\u00e0ncies amb n\u00fameros que siguin raonablement manejables. Per poder fer-nos una idea d\u2019aquestes enormes dist\u00e0ncies hem de rec\u00f3rrer a noves mesures.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019espai \u00e9s incre\u00efblement gran. Per exemple, la dist\u00e0ncia mitjana entre la Terra i la Lluna \u00e9s de 380 000 kil\u00f2metres. La dist\u00e0ncia entre la Terra i el Sol \u00e9s de 149,5 milions de kil\u00f2metres. La dist\u00e0ncia mitjana que ens separa de Mart \u00e9s d\u2019uns 225 milions de kil\u00f2metres, i la que ens separa de J\u00fapiter \u00e9s de 780 milions de kil\u00f2metres.<\/p>\n\n\n\n
Totes aquestes xifres s\u00f3n descomunals, i ni tan sols hem arribat als confins del nostre sistema solar. L\u2019estrella m\u00e9s propera a nosaltres, a part del Sol, \u00e9s Pr\u00f2xima Centauri, i es troba a 39.900.000.000.000 (39,9 bilions) de kil\u00f2metres de nosaltres. S\u00f3n dist\u00e0ncies tan grans que s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019imaginar. Per aix\u00f2, necessitem rec\u00f3rrer a noves mesures.<\/p>\n\n\n\n
Per aquest motiu, tenim diferents mesures per referir-nos a diferents dist\u00e0ncies. Per exemple, normalment, les dist\u00e0ncies dins el sistema solar s\u2019expressen en milions de kil\u00f2metres. Tot i aix\u00ed, a vegades es parla de la dist\u00e0ncia a la que passar\u00e0 un asteroide a prop del nostre planeta en termes de dist\u00e0ncies lunars<\/em>. Una dist\u00e0ncia lunar \u00e9s de 384 000 kil\u00f2metres, que \u00e9s la dist\u00e0ncia mitjana que ens separa del nostre sat\u00e8l\u00b7lit natural.<\/p>\n\n\n\n Quan sortim del sistema Terra-Lluna, tamb\u00e9 utilitzem una altra mesura: la unitat astron\u00f2mica (UA). Una UA \u00e9s la dist\u00e0ncia que separa la Terra del Sol: 149,9 milions de kil\u00f2metres. D\u2019aquesta manera, diem que la Terra est\u00e0 a una UA del Sol, i que Mart est\u00e0 a 1,53 UA de dist\u00e0ncia. Dins del sistema solar la UA ens serveix bastant b\u00e9. El n\u00favol d\u2019Oort est\u00e0 a 50 000 UA del Sol, \u00e9s a dir, 50 000 vegades la dist\u00e0ncia entre la Terra i el Sol.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00ed, quan sortim del sistema solar necessitem rec\u00f3rrer a una altra mesura, ja que la unitat astron\u00f2mica es queda curta.<\/p>\n\n\n\n Per parlar de dist\u00e0ncies entre estrelles, planetes fora del sistema solar, o fins i tot de gal\u00e0xies, utilitzem una nova mesura: l\u2019any llum. Un any llum \u00e9s la dist\u00e0ncia que recorre la llum al llarg d\u2019un any. La llum es mou a una velocitat d\u2019aproximadament 300 000 km\/s, per tant, en un any recorre, exactament, 9.460.730.472.580,8 kil\u00f2metres (quasi 9,5 bilions de kil\u00f2metres). Amb aquesta mesura diem que la dist\u00e0ncia que ens separa de Pr\u00f2xima Centauri \u00e9s de 4,24 anys llum.<\/p>\n\n\n\n L\u2019any llum s\u2019utilitza molt sovint en l\u2019escala c\u00f2smica en la majoria de texts i articles cient\u00edfics. No obstant, hi ha una altra unitat tamb\u00e9 molt utilitzada: el parsec.<\/p>\n\n\n\n En termes de longitud, un parsec equival a 3,26 anys llum. Utilitzant el parsec com a unitat de mesura, Pr\u00f2xima Centauri es troba a 1,3 parsecs de dist\u00e0ncia de la Terra. Sota la mateixa escala, el centre de la nostra gal\u00e0xia est\u00e0 situat a uns 7 600 parsecs de dist\u00e0ncia de nosaltres (que equival a uns 28 000 anys llum).<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, quan ens referim a gal\u00e0xies molt distants, introdu\u00efm el kiloparsec (1 000 parsecs, o 3 262 anys llum), el megaparsec (1 mili\u00f3 de parsecs, o 3,26 milions d\u2019anys llum), i el gigaparsec (mil milions de parsecs). Amb aquesta escala, dir\u00edem que la gal\u00e0xia d\u2019Andr\u00f2meda, que es troba a 2,5 milions d\u2019anys llum, est\u00e0 a 0,7 megaparsecs.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, l\u2019espai \u00e9s molt gran, i necessitem rec\u00f3rrer a mesures igualment grans per intentar expressar amb termes comprensibles les enormes dist\u00e0ncies que ens separen dels planetes, estrelles i gal\u00e0xies. Fins i tot en gal\u00e0xies o c\u00famuls de gal\u00e0xies molt llunyans a nosaltres, algunes de les mesures mencionades es queden curtes.<\/p>\n\n\n\n Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Velocitats<\/a><\/p>\n\n\n\n Una nau que viatja m\u00e9s r\u00e0pid que la llum?<\/a><\/p>\n\n\n\n La llum<\/a><\/p>\n\n\n\n Neu al S\u00e0hara, un fenomen poc com\u00fa<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"N\u00fameros gegantescs<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
\n\n\n\n