![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.cosmoespai.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Luna_24.jpg?resize=720%2C405\")
Luna 16<\/u><\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\nLa primera missi\u00f3 rob\u00f2tica que va aterrar a la Lluna i va tornar amb mostres de la seva superf\u00edcie va ser la missi\u00f3 Luna 16<\/em>, llan\u00e7ada des de la Terra el 12 de setembre de 1970. La nau va aterrar a la zona nord-oest del Mar de la Fertilitat, a 100 km del cr\u00e0ter Webb. La Luna 16 <\/em>va aconseguir recollir 101 grams de mostres lunars gr\u00e0cies al seu dispositiu perforador extensible. Les mostres, posteriorment retornades a la Terra pel seu estudi, es van vendre en una subhasta pel preu de 442 500 d\u00f2lars al 1973.<\/p>\n\n\n\nLuna 20<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nL\u2019anterior missi\u00f3 va ser seguida per la de la Luna 20<\/em>, que va volar com part del programa sovi\u00e8tic lunar, com un competidor rob\u00f2tic a les sis missions espacials americanes tripulades Apollo. La missi\u00f3 de la Luna 20<\/em> va tenir com a objectiu la recollida de material de la formaci\u00f3 muntanyosa de l\u2019Apollonius, prop del Mar de la Fertilitat, on havia allunat la missi\u00f3 de la Luna 16<\/em>. Per desgr\u00e0cia, aquesta missi\u00f3 nom\u00e9s va aconseguir portar cap a la Terra 55 grams de mostres lunars, la meitat que l\u2019anterior.<\/p>\n\n\n\nLuna 24<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nLa Luna 24<\/em> va ser l\u2019\u00faltima missi\u00f3 sovi\u00e8tica per a portar a la Terra mostres de la superf\u00edcie lunar. L\u2019\u00faltima missi\u00f3 d\u2019aquesta s\u00e8rie va ser un intent per a aconseguir una mostra de la inexplorada zona de la Lluna anomenada Mare Cisium. Despr\u00e9s de passar un dia a la Lluna, la nau va tornar cap a la Terra amb una mostra de 170 grams d\u2019aquella \u00e0rea de la Lluna.<\/p>\n\n\n\nTot-terrenys sovi\u00e8tics<\/strong><\/u><\/em><\/h3>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.cosmoespai.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Lunojod.jpg?resize=720%2C405\")
Imatge art\u00edstica del vehicle tot-terreny Lunojod a la superf\u00edcie lunar.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nA part de les missions lunars Luna<\/em>, els sovi\u00e8tics tamb\u00e9 van enviar al nostre sat\u00e8l\u00b7lit dos robots tot-terrenys: els Lunojod 1<\/em> i 2, que van allunar a l\u2019any 1970 i al 1973, respectivament. L\u2019objectiu principal de les dues missions era explorar la superf\u00edcie lunar i enviar imatges a la Terra. Aix\u00f2 va complementar la s\u00e8rie de missions Luna<\/em>, que eren missions orbitals i de retorn de mostres a la Terra.<\/p>\n\n\n\nLunojod 1<\/u><\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl primer tot-terreny sovi\u00e8tic en arribar a la Lluna, el Lunojod 1, <\/em>va arribar al seu dest\u00ed el 17 de novembre de 1970. Va allunar i explorar \u00e0mpliament el Mare Imbrium (Mar de les Pluges<\/em>) durant els 11 mesos durant els quals va estar en funcionament, fins finalitzar la seva missi\u00f3 el 4 d\u2019octubre de 1971. Cal tenir en compte que la nau va funcionar durant molt m\u00e9s temps del previst, superant per molt els 90 dies durant els quals es preveia que funcion\u00e9s. Durant el seu per\u00edode de funcionament, la Lunojod 1<\/em> va rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia d\u2019uns 10 km per la superf\u00edcie lunar i va enviar al voltant de 20 000 imatges a la Terra. Va aconseguir realitzar m\u00e9s de 500 experiments sobre el terra lunar, en les quals va analitzar les seves propietats f\u00edsiques en 500 experiments i les qu\u00edmiques en uns 25.<\/p>\n\n\n\nEl Lunojod 1<\/em> va obrir el cam\u00ed a l\u2019exploraci\u00f3 espacial rob\u00f2tica, al ser el primer vehicle a control remot utilitzat fora de la Terra, i va realitzar mesures de l\u2019entorn lunar a trav\u00e9s d\u2019un espectr\u00f2metre de raigs X, un telescopi de raigs X i detectors de raigs c\u00f2smics.<\/p>\n\n\n\nLunojod 2<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl Lunojod 2<\/em> va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973. Aquest segon tot-terreny va prendre nombroses fotografies de la superf\u00edcie lunar, va analitzar els raigs X solars, va mesurar el camp magn\u00e8tic de la lluna i va examinar les propietats de diversos tipus de materials de la superf\u00edcie lunar. Millorat en comparaci\u00f3 de la seva missi\u00f3 sovi\u00e8tica anterior, el Lunojod 2<\/em> va rec\u00f3rrer 37 km de terreny i va enviar 86 imatges panor\u00e0miques i m\u00e9s de 80 000 imatges televisives. Tot i aconseguir majors \u00e8xits en aquestes dades, nom\u00e9s va operar durant 4 mesos, un mes m\u00e9s del que s\u2019havia previst.<\/p>\n\n\n\nLa causa del seu poc temps de funcionament va ser deguda a que a seva font d\u2019alimentaci\u00f3 va deixar de funcionar al quedar coberta per una capa de pols que recobria els seus panells solars. Aix\u00f2 va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019haver creuat un cr\u00e0ter prop del seu lloc d\u2019allunatge. Com que no podia produir m\u00e9s energia, quan se li va esgotar va deixar de transmetre dades a la Terra.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s de les dades que van recollir, el veritable llegat de les dues missions Lunojod es veu reflectida en l\u2019\u00e8xit de les diverses expedicions posteriors a Mart amb vehicles tot-terreny.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n\nCom es va formar la Lluna?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13, l\u2019\u00e8xit despr\u00e9s del frac\u00e0s<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nEls sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter, una gran fam\u00edlia<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 a l\u2019Equador no hi ha huracans?<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Luna 20<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nL\u2019anterior missi\u00f3 va ser seguida per la de la Luna 20<\/em>, que va volar com part del programa sovi\u00e8tic lunar, com un competidor rob\u00f2tic a les sis missions espacials americanes tripulades Apollo. La missi\u00f3 de la Luna 20<\/em> va tenir com a objectiu la recollida de material de la formaci\u00f3 muntanyosa de l\u2019Apollonius, prop del Mar de la Fertilitat, on havia allunat la missi\u00f3 de la Luna 16<\/em>. Per desgr\u00e0cia, aquesta missi\u00f3 nom\u00e9s va aconseguir portar cap a la Terra 55 grams de mostres lunars, la meitat que l\u2019anterior.<\/p>\n\n\n\nLuna 24<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nLa Luna 24<\/em> va ser l\u2019\u00faltima missi\u00f3 sovi\u00e8tica per a portar a la Terra mostres de la superf\u00edcie lunar. L\u2019\u00faltima missi\u00f3 d\u2019aquesta s\u00e8rie va ser un intent per a aconseguir una mostra de la inexplorada zona de la Lluna anomenada Mare Cisium. Despr\u00e9s de passar un dia a la Lluna, la nau va tornar cap a la Terra amb una mostra de 170 grams d\u2019aquella \u00e0rea de la Lluna.<\/p>\n\n\n\nTot-terrenys sovi\u00e8tics<\/strong><\/u><\/em><\/h3>\n\n\n\nImatge art\u00edstica del vehicle tot-terreny Lunojod a la superf\u00edcie lunar.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nA part de les missions lunars Luna<\/em>, els sovi\u00e8tics tamb\u00e9 van enviar al nostre sat\u00e8l\u00b7lit dos robots tot-terrenys: els Lunojod 1<\/em> i 2, que van allunar a l\u2019any 1970 i al 1973, respectivament. L\u2019objectiu principal de les dues missions era explorar la superf\u00edcie lunar i enviar imatges a la Terra. Aix\u00f2 va complementar la s\u00e8rie de missions Luna<\/em>, que eren missions orbitals i de retorn de mostres a la Terra.<\/p>\n\n\n\nLunojod 1<\/u><\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl primer tot-terreny sovi\u00e8tic en arribar a la Lluna, el Lunojod 1, <\/em>va arribar al seu dest\u00ed el 17 de novembre de 1970. Va allunar i explorar \u00e0mpliament el Mare Imbrium (Mar de les Pluges<\/em>) durant els 11 mesos durant els quals va estar en funcionament, fins finalitzar la seva missi\u00f3 el 4 d\u2019octubre de 1971. Cal tenir en compte que la nau va funcionar durant molt m\u00e9s temps del previst, superant per molt els 90 dies durant els quals es preveia que funcion\u00e9s. Durant el seu per\u00edode de funcionament, la Lunojod 1<\/em> va rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia d\u2019uns 10 km per la superf\u00edcie lunar i va enviar al voltant de 20 000 imatges a la Terra. Va aconseguir realitzar m\u00e9s de 500 experiments sobre el terra lunar, en les quals va analitzar les seves propietats f\u00edsiques en 500 experiments i les qu\u00edmiques en uns 25.<\/p>\n\n\n\nEl Lunojod 1<\/em> va obrir el cam\u00ed a l\u2019exploraci\u00f3 espacial rob\u00f2tica, al ser el primer vehicle a control remot utilitzat fora de la Terra, i va realitzar mesures de l\u2019entorn lunar a trav\u00e9s d\u2019un espectr\u00f2metre de raigs X, un telescopi de raigs X i detectors de raigs c\u00f2smics.<\/p>\n\n\n\nLunojod 2<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl Lunojod 2<\/em> va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973. Aquest segon tot-terreny va prendre nombroses fotografies de la superf\u00edcie lunar, va analitzar els raigs X solars, va mesurar el camp magn\u00e8tic de la lluna i va examinar les propietats de diversos tipus de materials de la superf\u00edcie lunar. Millorat en comparaci\u00f3 de la seva missi\u00f3 sovi\u00e8tica anterior, el Lunojod 2<\/em> va rec\u00f3rrer 37 km de terreny i va enviar 86 imatges panor\u00e0miques i m\u00e9s de 80 000 imatges televisives. Tot i aconseguir majors \u00e8xits en aquestes dades, nom\u00e9s va operar durant 4 mesos, un mes m\u00e9s del que s\u2019havia previst.<\/p>\n\n\n\nLa causa del seu poc temps de funcionament va ser deguda a que a seva font d\u2019alimentaci\u00f3 va deixar de funcionar al quedar coberta per una capa de pols que recobria els seus panells solars. Aix\u00f2 va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019haver creuat un cr\u00e0ter prop del seu lloc d\u2019allunatge. Com que no podia produir m\u00e9s energia, quan se li va esgotar va deixar de transmetre dades a la Terra.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s de les dades que van recollir, el veritable llegat de les dues missions Lunojod es veu reflectida en l\u2019\u00e8xit de les diverses expedicions posteriors a Mart amb vehicles tot-terreny.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n\nCom es va formar la Lluna?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13, l\u2019\u00e8xit despr\u00e9s del frac\u00e0s<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nEls sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter, una gran fam\u00edlia<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 a l\u2019Equador no hi ha huracans?<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Luna 24<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nLa Luna 24<\/em> va ser l\u2019\u00faltima missi\u00f3 sovi\u00e8tica per a portar a la Terra mostres de la superf\u00edcie lunar. L\u2019\u00faltima missi\u00f3 d\u2019aquesta s\u00e8rie va ser un intent per a aconseguir una mostra de la inexplorada zona de la Lluna anomenada Mare Cisium. Despr\u00e9s de passar un dia a la Lluna, la nau va tornar cap a la Terra amb una mostra de 170 grams d\u2019aquella \u00e0rea de la Lluna.<\/p>\n\n\n\nTot-terrenys sovi\u00e8tics<\/strong><\/u><\/em><\/h3>\n\n\n\nImatge art\u00edstica del vehicle tot-terreny Lunojod a la superf\u00edcie lunar.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nA part de les missions lunars Luna<\/em>, els sovi\u00e8tics tamb\u00e9 van enviar al nostre sat\u00e8l\u00b7lit dos robots tot-terrenys: els Lunojod 1<\/em> i 2, que van allunar a l\u2019any 1970 i al 1973, respectivament. L\u2019objectiu principal de les dues missions era explorar la superf\u00edcie lunar i enviar imatges a la Terra. Aix\u00f2 va complementar la s\u00e8rie de missions Luna<\/em>, que eren missions orbitals i de retorn de mostres a la Terra.<\/p>\n\n\n\nLunojod 1<\/u><\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl primer tot-terreny sovi\u00e8tic en arribar a la Lluna, el Lunojod 1, <\/em>va arribar al seu dest\u00ed el 17 de novembre de 1970. Va allunar i explorar \u00e0mpliament el Mare Imbrium (Mar de les Pluges<\/em>) durant els 11 mesos durant els quals va estar en funcionament, fins finalitzar la seva missi\u00f3 el 4 d\u2019octubre de 1971. Cal tenir en compte que la nau va funcionar durant molt m\u00e9s temps del previst, superant per molt els 90 dies durant els quals es preveia que funcion\u00e9s. Durant el seu per\u00edode de funcionament, la Lunojod 1<\/em> va rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia d\u2019uns 10 km per la superf\u00edcie lunar i va enviar al voltant de 20 000 imatges a la Terra. Va aconseguir realitzar m\u00e9s de 500 experiments sobre el terra lunar, en les quals va analitzar les seves propietats f\u00edsiques en 500 experiments i les qu\u00edmiques en uns 25.<\/p>\n\n\n\nEl Lunojod 1<\/em> va obrir el cam\u00ed a l\u2019exploraci\u00f3 espacial rob\u00f2tica, al ser el primer vehicle a control remot utilitzat fora de la Terra, i va realitzar mesures de l\u2019entorn lunar a trav\u00e9s d\u2019un espectr\u00f2metre de raigs X, un telescopi de raigs X i detectors de raigs c\u00f2smics.<\/p>\n\n\n\nLunojod 2<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl Lunojod 2<\/em> va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973. Aquest segon tot-terreny va prendre nombroses fotografies de la superf\u00edcie lunar, va analitzar els raigs X solars, va mesurar el camp magn\u00e8tic de la lluna i va examinar les propietats de diversos tipus de materials de la superf\u00edcie lunar. Millorat en comparaci\u00f3 de la seva missi\u00f3 sovi\u00e8tica anterior, el Lunojod 2<\/em> va rec\u00f3rrer 37 km de terreny i va enviar 86 imatges panor\u00e0miques i m\u00e9s de 80 000 imatges televisives. Tot i aconseguir majors \u00e8xits en aquestes dades, nom\u00e9s va operar durant 4 mesos, un mes m\u00e9s del que s\u2019havia previst.<\/p>\n\n\n\nLa causa del seu poc temps de funcionament va ser deguda a que a seva font d\u2019alimentaci\u00f3 va deixar de funcionar al quedar coberta per una capa de pols que recobria els seus panells solars. Aix\u00f2 va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019haver creuat un cr\u00e0ter prop del seu lloc d\u2019allunatge. Com que no podia produir m\u00e9s energia, quan se li va esgotar va deixar de transmetre dades a la Terra.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s de les dades que van recollir, el veritable llegat de les dues missions Lunojod es veu reflectida en l\u2019\u00e8xit de les diverses expedicions posteriors a Mart amb vehicles tot-terreny.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n\nCom es va formar la Lluna?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13, l\u2019\u00e8xit despr\u00e9s del frac\u00e0s<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nEls sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter, una gran fam\u00edlia<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 a l\u2019Equador no hi ha huracans?<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot-terrenys sovi\u00e8tics<\/strong><\/u><\/em><\/h3>\n\n\n\nImatge art\u00edstica del vehicle tot-terreny Lunojod a la superf\u00edcie lunar.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\nA part de les missions lunars Luna<\/em>, els sovi\u00e8tics tamb\u00e9 van enviar al nostre sat\u00e8l\u00b7lit dos robots tot-terrenys: els Lunojod 1<\/em> i 2, que van allunar a l\u2019any 1970 i al 1973, respectivament. L\u2019objectiu principal de les dues missions era explorar la superf\u00edcie lunar i enviar imatges a la Terra. Aix\u00f2 va complementar la s\u00e8rie de missions Luna<\/em>, que eren missions orbitals i de retorn de mostres a la Terra.<\/p>\n\n\n\nLunojod 1<\/u><\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl primer tot-terreny sovi\u00e8tic en arribar a la Lluna, el Lunojod 1, <\/em>va arribar al seu dest\u00ed el 17 de novembre de 1970. Va allunar i explorar \u00e0mpliament el Mare Imbrium (Mar de les Pluges<\/em>) durant els 11 mesos durant els quals va estar en funcionament, fins finalitzar la seva missi\u00f3 el 4 d\u2019octubre de 1971. Cal tenir en compte que la nau va funcionar durant molt m\u00e9s temps del previst, superant per molt els 90 dies durant els quals es preveia que funcion\u00e9s. Durant el seu per\u00edode de funcionament, la Lunojod 1<\/em> va rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia d\u2019uns 10 km per la superf\u00edcie lunar i va enviar al voltant de 20 000 imatges a la Terra. Va aconseguir realitzar m\u00e9s de 500 experiments sobre el terra lunar, en les quals va analitzar les seves propietats f\u00edsiques en 500 experiments i les qu\u00edmiques en uns 25.<\/p>\n\n\n\nEl Lunojod 1<\/em> va obrir el cam\u00ed a l\u2019exploraci\u00f3 espacial rob\u00f2tica, al ser el primer vehicle a control remot utilitzat fora de la Terra, i va realitzar mesures de l\u2019entorn lunar a trav\u00e9s d\u2019un espectr\u00f2metre de raigs X, un telescopi de raigs X i detectors de raigs c\u00f2smics.<\/p>\n\n\n\nLunojod 2<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nEl Lunojod 2<\/em> va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973. Aquest segon tot-terreny va prendre nombroses fotografies de la superf\u00edcie lunar, va analitzar els raigs X solars, va mesurar el camp magn\u00e8tic de la lluna i va examinar les propietats de diversos tipus de materials de la superf\u00edcie lunar. Millorat en comparaci\u00f3 de la seva missi\u00f3 sovi\u00e8tica anterior, el Lunojod 2<\/em> va rec\u00f3rrer 37 km de terreny i va enviar 86 imatges panor\u00e0miques i m\u00e9s de 80 000 imatges televisives. Tot i aconseguir majors \u00e8xits en aquestes dades, nom\u00e9s va operar durant 4 mesos, un mes m\u00e9s del que s\u2019havia previst.<\/p>\n\n\n\nLa causa del seu poc temps de funcionament va ser deguda a que a seva font d\u2019alimentaci\u00f3 va deixar de funcionar al quedar coberta per una capa de pols que recobria els seus panells solars. Aix\u00f2 va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019haver creuat un cr\u00e0ter prop del seu lloc d\u2019allunatge. Com que no podia produir m\u00e9s energia, quan se li va esgotar va deixar de transmetre dades a la Terra.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s de les dades que van recollir, el veritable llegat de les dues missions Lunojod es veu reflectida en l\u2019\u00e8xit de les diverses expedicions posteriors a Mart amb vehicles tot-terreny.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n\nCom es va formar la Lluna?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13, l\u2019\u00e8xit despr\u00e9s del frac\u00e0s<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nEls sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter, una gran fam\u00edlia<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 a l\u2019Equador no hi ha huracans?<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A part de les missions lunars Luna<\/em>, els sovi\u00e8tics tamb\u00e9 van enviar al nostre sat\u00e8l\u00b7lit dos robots tot-terrenys: els Lunojod 1<\/em> i 2, que van allunar a l\u2019any 1970 i al 1973, respectivament. L\u2019objectiu principal de les dues missions era explorar la superf\u00edcie lunar i enviar imatges a la Terra. Aix\u00f2 va complementar la s\u00e8rie de missions Luna<\/em>, que eren missions orbitals i de retorn de mostres a la Terra.<\/p>\n\n\n\n El primer tot-terreny sovi\u00e8tic en arribar a la Lluna, el Lunojod 1, <\/em>va arribar al seu dest\u00ed el 17 de novembre de 1970. Va allunar i explorar \u00e0mpliament el Mare Imbrium (Mar de les Pluges<\/em>) durant els 11 mesos durant els quals va estar en funcionament, fins finalitzar la seva missi\u00f3 el 4 d\u2019octubre de 1971. Cal tenir en compte que la nau va funcionar durant molt m\u00e9s temps del previst, superant per molt els 90 dies durant els quals es preveia que funcion\u00e9s. Durant el seu per\u00edode de funcionament, la Lunojod 1<\/em> va rec\u00f3rrer una dist\u00e0ncia d\u2019uns 10 km per la superf\u00edcie lunar i va enviar al voltant de 20 000 imatges a la Terra. Va aconseguir realitzar m\u00e9s de 500 experiments sobre el terra lunar, en les quals va analitzar les seves propietats f\u00edsiques en 500 experiments i les qu\u00edmiques en uns 25.<\/p>\n\n\n\n El Lunojod 1<\/em> va obrir el cam\u00ed a l\u2019exploraci\u00f3 espacial rob\u00f2tica, al ser el primer vehicle a control remot utilitzat fora de la Terra, i va realitzar mesures de l\u2019entorn lunar a trav\u00e9s d\u2019un espectr\u00f2metre de raigs X, un telescopi de raigs X i detectors de raigs c\u00f2smics.<\/p>\n\n\n\n El Lunojod 2<\/em> va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973. Aquest segon tot-terreny va prendre nombroses fotografies de la superf\u00edcie lunar, va analitzar els raigs X solars, va mesurar el camp magn\u00e8tic de la lluna i va examinar les propietats de diversos tipus de materials de la superf\u00edcie lunar. Millorat en comparaci\u00f3 de la seva missi\u00f3 sovi\u00e8tica anterior, el Lunojod 2<\/em> va rec\u00f3rrer 37 km de terreny i va enviar 86 imatges panor\u00e0miques i m\u00e9s de 80 000 imatges televisives. Tot i aconseguir majors \u00e8xits en aquestes dades, nom\u00e9s va operar durant 4 mesos, un mes m\u00e9s del que s\u2019havia previst.<\/p>\n\n\n\n La causa del seu poc temps de funcionament va ser deguda a que a seva font d\u2019alimentaci\u00f3 va deixar de funcionar al quedar coberta per una capa de pols que recobria els seus panells solars. Aix\u00f2 va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019haver creuat un cr\u00e0ter prop del seu lloc d\u2019allunatge. Com que no podia produir m\u00e9s energia, quan se li va esgotar va deixar de transmetre dades a la Terra.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de les dades que van recollir, el veritable llegat de les dues missions Lunojod es veu reflectida en l\u2019\u00e8xit de les diverses expedicions posteriors a Mart amb vehicles tot-terreny.<\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Com es va formar la Lluna?<\/a><\/p>\n\n\n\n La hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13, l\u2019\u00e8xit despr\u00e9s del frac\u00e0s<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Els sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter, una gran fam\u00edlia<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 a l\u2019Equador no hi ha huracans?<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\nLunojod 1<\/u><\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Lunojod 2<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
\n\n\n\n